Setge de Girona de 827: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Qúrtuba
m bot: -depenents +dependents
Línia 35:
 
==Antecedents==
L'ocupació àrab de Catalunya fou efímera i els musulmans, depenentsdependents de Còrdova, estaven governats per [[valí]]s o representants emirals. Els [[visigots]] legitimistes del poder de Toledo foren expulsats i els pro-sarraïns ocuparen el poder, però al [[segle IX]], amb la [[conquesta carolíngia de Catalunya]], els francs dugueren els seus propis comtes i marquesos, que eren els visigòtics expulsats, i reaparegueren els conflictes entre els pro-francs, que volen constituir un poder superior, i els pro-àrabs i i els autòctons que s’hi negaren.<ref>Joan Adell, [http://ww2.grn.es/merce/literature/casserres/casserres3.html El monestir de les dames]</ref> Els francs establiren la [[Marca Hispànica]], una franja de seguretat limitada per l'eix del [[Llobregat]], que amb diverses fluctuacions, quedà definida amb la [[Conquesta de Barshiluna]] la primavera del 801. Aquest territori fou l'escenari continuat de razzies i conflictes.
 
La fidelitat dels magnats locals gots per conquesta de Barcelona fou recompensada per [[Lluís el Pietós]] amb el nomenament com a [[comte de Barcelona]] de [[Berà I|Berà]], un autòcton proper a les intencions de pau i manteniment de l{{'}}''statu quo'' amb els veïns musulmans, però la seva tolerància contraposada als barons francs, significà la seva caiguda i l'arribada de comtes estrangers. Al franc [[Rampó]] el succeí [[Bernat de Tolosa]] que confirmava la línia dura i forana al capdavant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona i significà l'inici de l'alçament d'[[Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí]]<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Revolta+d%27Aiss%C3%B3&source=bl&ots=tKB8cwVLGA&sig=DrS7XuiYvTkQw5J_QrmfG0ZEXfI&hl=ca&ei=OsVcSuv2EaWOjAfO1ejcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9 Història medieval de Catalunya]'', p.32</ref> (''[[Aissó]]'') i [[Guillemó]].