Mercat de les Flors: diferència entre les revisions

m
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments
mCap resum de modificació
Línia 25:
}}
 
El '''Mercat de les Flors''' és un [[teatre]] [[municipi|municipal]] de [[Barcelona]], obert l'any [[1983]] a l'antic edifici [[noucentista]] del [[Palau de l'Agricultura]], construït arran de l'[[Exposició Internacional de 1929]] a la muntanya de [[Montjuïc]].<ref name="gencat1307t">{{citar ref |títol =Els espais teatrals |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=fb87ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fb87ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=0c6af62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Des dels seus inicis el '''Mercat de les Flors''' ha estat i continua essent un espai de referència de les [[arts escèniques]] en general a la ciutat de [[Barcelona]]. El [[14 de juny]] de [[2007]], el Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Moviment es constitueix en consorci, participat per l'[[Ajuntament de Barcelona]] i per la [[Generalitat de Catalunya]] amb la col·laboració del Ministeri de Cultura.
 
== Història ==
 
La història del Mercat de les Flors com a teatre municipal es remunta a l'any [[1983]], quan la llavors regidora de Cultura, [[Maria Aurèlia Capmany]], i el que era l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau de l'Agricultura, de propietat pública i llavors abandonat i sense ús.
 
A partir de l'estrena de l'obra ''La tragèdia de Carmen'', de [[Peter Brook]], el Mercat va iniciar el que seria una imparable exhibició d'espectacles[[espectacle]]s de creadors internacionals i, per descomptat, de casa nostracatalans. Brook va descobrir en l'antic magatzem del Palau de l'Agricultura un espai escènic idoni per la seva [[obra teatral|obra]] i d'aquesta manera va aconseguir contagiar el seu entusiasme als llavors responsables culturals[[cultura]]ls de la ciutat. A partir d'aquest moment, s'iniciaren les obres de condicionament de l'espai i el Mercat de les Flors fou inaugurat oficialment com a teatre municipal l'any [[1985]] amb l'estrena de ''Mahabarata'', un altre cop amb Peter Brook com a director. La gran cúpula de 12dotze metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat fou pintada per l'artista mallorquí [[Miquel Barceló]].
 
[[Fitxer:mercat_int.jpg|thumb|Imatge de la cúpula del Mercat de les Flors, obra de [[Miquel Barceló Artigues|Miquel Barceló]]]]
Linha 40 ⟶ 39:
Així doncs, existeixen tres sales amb programació continuada: la Sala Maria Aurèlia Capmany, la Sala Ovidi Montllor i la Sala Sebastià Gasch, que acull activitats de petit format.
 
El teatre, des dels seus inicis, ha volgut ser un referent de l'escena en totdiferents tipus d'expressió creativa: el [[teatre]], la [[dansa]], la [[música]], les ''[[performance]]s'', l'les [[artarts mèdiavives]] o el [[circ]]. Directors com el ja anomenat Peter Brook, Luca Ronconi, Peter Stein, Patrice Chéreau, Carlos Marqueríe, Robert Lepage, Tadeusz Kantor, Anatoli Vassiliev, [[Mario Gas]], [[Calixto Bieito]], Roger Bernat, companyies nacionals com [[La Fura dels Baus]], [[Comediants]], [[Els Joglars]], [[La Cubana]], Sèmola Teatre, [[Sol Picó]], [[Mal Pelo]], [[Àngels Margarit]], La Carnicería Teatro, Teatro de la Abadía, internacionals com Phillipe Genty, Wim Vandekeybus, La la la Human Steps, Rosas, festivals com ArtFutura, el Festival Àsia o [[Primavera Sound]], cinema amb la presència de directors com Fernando Trueba, Fernando León, [[Joaquim Oristrell]] o [[Jaume Balagueró]], música amb La Paquera de Jerez, [[Carles Santos]], [[Georges Moustaki]] i tants i tants d'altres han fet del Mercat de les Flors un referent de l'escena i la creació contemporània del nostre país.
 
Durant la seva trajectòria han dirigit el Mercat Joan Maria Gual (en dues etapes), Elena Posa i Andreu Morte (també en dues ocasions). L'actual director és [[Francesc Casadesús i Calvo|Francesc Casadesús]].
 
== Referències ==
16.740

modificacions