Diferència entre revisions de la pàgina «Hisenda»

2.599 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 83.53.211.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(millorar la definició)
m (Revertides les edicions de 83.53.211.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Hom denomina '''hisenda''' una [[finca]] [[agricultura|agrícola]], de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter [[latifundista]], amb un nucli d'[[habitatge]]s, normalment d'alt valor arquitectònic. Sistema de propietat d'origen andalús, el model va ser exportat a [[Amèrica]] durant l'època [[colònia administrativa|colonial]] (vegeu l'article "[[hisenda colonial]]").
 
El ''Diccionario de Autoridades'', primer diccionari de la llengua castellana editat per la Real Academia Española l'any [[1734]], la defineix com ''les heretats del camp i terres de labor que es treballen perquè fructifiquin''.
 
== La hisenda andalusa ==
És la forma de major monumentalitat entre les diferents formes d'[[hàbitat]] rural d'[[Andalusia]], amb freqüència confosa amb els cortijos (el [[mas]]). En els termes de la distinció metodològica que fa Ackerman, entre residència senyorial campestre, associada a una gran explotació agrària, i la granja o hàbitat de caràcter purament agrícola, en la qual l'amo pot tenir, o no, habitatge, la ''Hisenda'' pertany claríssimament al primer grup .<ref>Ackerman, J.S.: ''La villa. Forma e ideología de la casa de campo'', Akal Ed., Madrid, 1997, pàgs. 17 i ss</ref>
 
La ''hisenda'' andalusa s'assenta, com a model, a partir de l'ocupació de la [[Vall]] del [[Guadalquivir]] pels [[Castella|castellans]], entre els [[segle XIV|segles XIV]] i [[segle XVI|XVI]], molt influïda per l'adopció de la idea social de ''la nostàlgia pel camp'', pròpia de la transició al [[Renaixement]].<ref>Torices Abarca, Nicolás & Zurita Povedano, Eduardo: ''La arquitectura agraria en la provincia de Granada'', en ''Cortijos, Haciendas y Lagares en la provincia de Granada'', Consejería de Obras Públicas, Sevilla, 2003, pag. 58</ref>
 
En eixe procés, la ''hisenda'' es va conformar amb unes característiques concretes, condicionada pels processos [[Història|històrics]] del règim de tinença de la terra i de l'estructura de la [[propietat privada]], encara que diversos autors (Nicolás Torices i Eduardo Zurita, per exemple) entenen que, en la conformació de les característiques de l'arquitectura [[rústic|rústica]] andalusa, tingué un important paper, precisament, l'adopció de l'ideal social de ''la nostàlgia del camp'' per part de les classes [[terratinent]]s, que va fer que l'explotació [[agropecuari|agropecuària]] assumira la forma arquitectònica de ''[[vila (població)|vila]] campestre.<ref>Torices & Zurita: ''Op.Cit.'', pag.58</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Estancia]]
* [[Llogaret]]
 
== Referències ==
{{Viquidites|Hisenda}}
 
<references/>
 
[[Categoria:Explotacions agrícoles]]
180.810

modificacions