Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions

[[Amiodarona]] (un [[antiarítmic]] bloquejador dels [[canals de potassi]]), [[metotrexat]], [[diltiazem]] (un bloquejador dels [[canals de calci]]), [[tetraciclina]], teràpia [[antiretroviral]] de gran activitat, [[glucocorticoide]]s, [[tamoxifèn]] (un regulador dels receptors [[Estrogen|estrogènics]] utilitzat per tractar el [[càncer de mama]]),<ref name="pmid17181445">{{ref-publicació| vauthors = Osman KA, Osman MM, Ahmed MH |títol= Tamoxifen-induced non-alcoholic steatohepatitis: where are we now and where are we going? |publicació= Expert Opinion on Drug Safety |volum= 6 |exemplar= 1 |pàgines= 1–4 |data= Jan 2007 | pmid = 17181445 | doi = 10.1517/14740338.6.1.1 }}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Pan HJ, Chang HT, Lee CH|títol=Association between tamoxifen treatment and the development of different stages of nonalcoholic fatty liver disease among breast cancer patients|publicació=J Formos Med Assoc|pàgines=pp: 411-417|volum=2016 Jun; 115 (6)|issn=0929-6646|pmid= 26071793 |doi=10.1016/j.jfma.2015.05.006|url=http://www.jfma-online.com/article/S0929-6646(15)00176-X/fulltext|llengua=anglès|consulta= 12 novembre 2017|}}</ref> [[hepatotoxina|hepatotoxines]] ambientals (per exemple, [[fòsfor]], alguns [[Bolet verinós|enverinaments per bolets]] com ara els produïts per les toxines de certes espècies d'''[[Amanita]]'')<ref>{{ref-publicació|cognom=Allen, B; Desai, B; Lisenbee, N|títol=Amatoxin: A Review|publicació=ISRN Emergency Medicine|pàgines=pàgs: 4|volum=2012 Jul; 190869|issn=2090-5629|pmid=|doi=10.5402/2012/190869|url=https://www.hindawi.com/journals/isrn/2012/190869/|llengua=anglès|consulta= 11 novembre 2017|}}</ref> o [[Intoxicació alimentària|intoxicacions alimentàries]] per ''[[Bacillus cereus]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom=Yokoyama K, Ito M, Agata N, Isobe M, ''et al''|títol=Pathological effect of synthetic cereulide, an emetic toxin of ''Bacillus cereus'', is reversible in mice|publicació=FEMS Immunology & Medical Microbiology|pàgines=pp: 115–120|volum=1999 Maig 1; 24 (1)|issn=0928-8244|pmid=10340720|doi=10.1111/j.1574-695X.1999.tb01272.x|url=https://academic.oup.com/femspd/article/24/1/115/562235/Pathological-effect-of-synthetic-cereulide-an|llengua=anglès|consulta= 26 octubre 2017|}}</ref> L'[[aspirina]] provoca hepatoesteatosis greus en cas de [[sobredosi]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Bessone F, Tanno H|títol=Hepatotoxicidad inducida por antiinflamatorios no esteroides|publicació=Gastroenterol Hepatol|pàgines=pp: 200-205|volum=2000; 23 (4)|issn=0210-5705|pmid=10863862|doi=|url=http://www.elsevier.es/es-revista-gastroenterologia-hepatologia-14-articulo-hepatotoxicidad-inducida-por-antiinflamatorios-no-9820|llengua=castellà|consulta= 26 juliol 2017|}}</ref> L'excés d'àcid oròtic (un [[compost heterocíclic]] àcid, anomenat erròniament [[vitamina]] B13 i emprat com a [[suplement dietètic]]) provoca esteatosis microvesiculars importants, potencialment evitables amb fibrats [[hipolipemiant]]s.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ferreira AV, Parreira GG, Porto LC, Mario EG, ''et al''|títol=Fenofibrate prevents orotic acid-induced hepatic steatosis in rats|publicació=Life Sci|pàgines=pp: 876-883|volum=2008 Abr 9; 82 (15-16)|issn=0024-3205|pmid=18374364|doi=10.1016/j.lfs.2008.02.003|url=https://pdfs.semanticscholar.org/df44/febe23f7697e7bebc2d005a3d32eeaad22c0.pdf|llengua=anglès|consulta= 12 novembre 2017|}}</ref> No són infreqüents les esteatosis derivades d'una reacció idiosincràtica a una substància en particular.<ref>{{ref-publicació|cognom=Tejada Cifuentes, F|títol=Hepatotoxicidad por fármacos|publicació=Rev Clin Med Fam|pàgines=pp: 177-191|volum=2010; 3 (3)|issn=1699-695X|pmid=|doi=10.4321/S1699-695X2010000300006|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1699-695X2010000300006|llengua=castellà|consulta= 6 juliol 2017|}}</ref>