La Granja d'Escarp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Introducció de apartat d'Història |
Ampliació de l'apartat d'Història |
||
Línia 15:
| lon_g = 0 | lon_m = 21 | lon_s = 13
}}
[[Fitxer:La Granja d'Escarp.jpg|alt=la Granja d'Escarp 2015|miniatura|Vista de la Granja d'Escarp durant la nevada de 4 de febrer de 2015]]
'''La Granja d'Escarp''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Segrià]] situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu [[Segre]], just al límit amb l'Aragó,en el punt en què hi desemboquen les aigües del [[riu Cinca|Cinca]] i a pocs metres de la seva desembocadura al riu [[Ebre]]. [[Aiguabarreig Segre-Cinca|L'aiguabarreig]] és una zona declarada d'interès natural pel seu singular [[bosc de ribera]], on es troben una gran varietat d'aus.
Línia 22:
== Demografia ==
== Història ==
Durant la guerra dels Segadors i la de Successió va ser fortament castigada al trobar-se al pas de les tropes d’un i l’altre bàndol que van aprofitar la situació estratègica del Reial Monestir d’Escarp i del castell de Mequinensa. Al 1710 tropes franceses van arrasar el poble, minant la iglésia i les cases, cremant els camps i expulsant a la població. Les visites pastorals no es reprenen fins al 1716 quan, segons aquests documents, comença a repoblar-se tot i que només quedaven 6 cases en peu.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Visites Pastorals 1716. Arxiu Diocesà Lleida|url=|data=|pàgines=}}</ref>
Durant la segona meitat del segle XIX es van posar en explotació diferents mines de carbó al terme municipal, que va fer de la Granja un centre miner important. Bona part de la seva producció va servir per a l'alimentació de la maquinària que va participar en la construcció el sistema de canals i pantans que la [[Barcelona Traction, Light and Power|Canadenca]] va dur a terme durant el primer terç del segle XX. La comunitat minera que treballava en aquestes mines pertanyien a tot el Baix Segre i el [[Baix Cinca]] i secundà la [[Vaga de La Canadiense|vaga de la Canadenca]] de 1918.
El segon dia de Carnaval de l’any 1926 es va fer un acte polític d’estrena de la bandera republicana, en la fundació de la secció del [[Partit Republicà Català (1917-1931)|Partit Republicà]] al poble. La [[Govern de Catalunya 1931-1932|Generalitat republicana]] en la seva política de millora d'infraestructures va dotar el poble del primer pont que connectava el poble amb la carretera de [[Seròs]], es va inaugurar el 30 de setembre de 1934 i tot i que el [[Lluís Companys i Jover|president Companys]] havia compromès la seva presència, va ser el conseller de Cultura, [[Bonaventura Gassol i Rovira|Ventura Gassol]], el que ho va fer. Pocs dies després es van produir els [[fets del sis d'octubre]]. A la Granja d'Escarp no es produeix un seguiment explícit, ni va haver aldarulls, tot i així, tots els membres de l’Ajuntament electe de majoria republicana va ser empresonat. Tot el govern municipal va tornar amb la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les eleccions generals del febrer de 1936 i van tornar a ocupar el seus llocs fins al desallotjament del poble l’hivern de 1937-1938.
Durant la [[Guerra Civil espanyola a Catalunya|guerra civil espanyola]] el sistema de búnquers i trinxeres del terme van formar part del [[Batalla del Segre|Front del Segre]] fins l'entrada a Catalunya per Massalcoreig el 27 de març de 1938. El pont que havia estat inaugurat 4 anys abans va ser volat i no es reconstruirà fins l'any 1954.
== Monuments i llocs d'interès ==
Pel que fa a monuments l'[[Sant Jaume de la Granja d'Escarp|església de Sant Jaume]], del [[segle XVIII]], amb una façana de línies [[neoclassicisme|neoclàssiques]]; l'edifici de l'[[Sant Jaume (la Granja d'Escarp)|Ermita de Sant Jaume]], situat en la vall del mateix nom, i que també és del segle XVIII; just al costat hi ha una antiga ermita rupestre que és l'origen del culte a l'advocació a Sant Jaume; en la mateixa Vall també s'hi conserven un dels dos importants conjunts de [[Art rupestre|pintures rupestres]] que formen part de l'anomenat arc mediterrani que el 1998 va ser declarat [[Patrimoni de la Humanitat|Patrimoni Mundial]] per la [[Unesco]], l'altre es pot trobar en la Vall de Canà la següent en direcció [[Mequinensa]]. També es destaca el [[Santa Maria d'Escarp|Monestir d'Escarp]], fundat el [[1213|1212]] per monjos [[Orde del Cister|cistercens]], que es troba al marge dret del riu i en el terme municipal de [[Massalcoreig]], molt relacionat amb la seva història i del qual va rebre el nom amb què va ser conegut amb posterioritat.
També podem assenyalar una sèrie de jaciments arqueològics que van des del Bronze Final al Ferro Inicial i que ocupen les terrasses superiors de la serra més pròxima al riu Segre. Els més importants quant a poblament són la Punteta del Fortí o Fortí de Pedro (Edat del Bronze), Serra del Calvari (Primera Edat del Ferro) i Punta del Calvari (Ibéric);<ref>{{Ref-publicació|cognom = VAZQUEZ|nom = M.Pilar|article = El jaciment de la serra del Calvari (la Granja d'Escarp, el Segrià, Lleida) Estat de la qüestió|publicació = Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 16-17|url = http://www.rap.cat/online/rap_16_17/3.pdf|data = 2006-2007|pàgines = 63-110}}</ref> existeix també els restes d'una necròpolis de túmul de cronologia similar, el Tancat.<ref>{{Ref-publicació|cognom = GALLART I FERNÀNDEZ|nom = Josep|article = Memòria de l'excavació d'urgència del Túmul de "El TancaT" (la Granja d'Escarp, Segrià)|publicació = Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació|url = http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/memories_2009/qmem4084_web.pdf.pdf|data = |pàgines = }}</ref>
| |||