|
== Biosíntesi ==
[[Fitxer:Biosintesi L-homoserina.jpg|miniatura|338x338px|Biosíntesi de L-homoserina]]
El procés de formació de la L-homoserina es duu a terme a través de tres fases.<ref>{{ref-llibre|cognom=Donald Voet, Judith G. Voet, Charlotte W. Pratt|nom=|enllaçautor=|títol=Fundamentos de Bioquímica. La vida a nivel molecular|url=|consulta=|any=|editorial=|isbn=|editor=|lloc=|pàgina=|llengua=|capítol=}}</ref>. El procés comença amb un '''aspartat''' de la forma L ja sintetitzat. Els enzims ''aspartat quinasa I'', ''homoserina deshidrogenasa'' I i ''homoserina deshidrogenasa II'' catalitzen la reacció de formació de '''L-aspartat-4-fosfat''' a partir de l'aspartat que ja es tenia. Aquesta reacció consumeix energia, exactament, una molècula d'ATP. Aquesta última molècula que s'ha sintetitzat es transforma en '''L-aspartat-semialdehid''', mentre el NADPH s'oxida a NADP<sup>+</sup>, procés catalitzat per ''aspartat-semialdehid deshidrogenasa II''. A continuació, gràcies a l'ajuda dels dos enzims ''homoserina deshidrogenasa I'' i ''homoserina deshidrogenasa II'' ja es forma l'últim producte, que és la '''L-homoserina''', també amb la reducció del cofactor NADPH a NADPH<sup>+</sup>. Així doncs, un cop ja s'ha sintetitzat una molècula de L-homoserina, aquesta durà a terme diferents funcions.
== Funcions ==
=== Biosíntesi de metionina ===
[[Fitxer:Biosíntesi L-metionina.jpg|miniatura|408x408px|Biosíntesi de L-metionina a partir de L-homoserina]]
La biosíntesi de metionina comença directament amb '''homoserina''',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Werner Müller-Esterl|nom=|títol=Bioquímica. Fundamentos para Medicina y Ciencias de la Vida|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, que mitjançant la succinilació d'un grup hidroxil (-OH) desde l'homoserina, reacciona amb '''succinil-CoA''', reacció catalitzada per ''homoserina succiniltransferasa'', que donen lloc a '''O-succinil-L-homoserina'''. Aquest compost, juntament amb '''L-cisteina''' ([[Cisteïna|Cys]]) formen '''L-cistationina''' per acció de l'enzim ''cistationina γ-sintasa''. A continuació s'elimina NH<sub>3</sub> i piruvat, cosa que origina '''L-homocisteina'''. Quan s'incorpora un grup metil (-CH<sub>3</sub>), que el cedeix '''N<sup>5</sup>-metiltetrahidrofolat''', es forma finalment la '''metionina''', gràcies a l'enzim ''metionina sintasa''. Aquesta metionina, a continuació, una de les coses que durà a terme és la inhibició de la síntesi d'<nowiki/>''aspartat quinasa II'' i ''homoserina deshidrogenasa II''. A més, també inhibeix al·lostèricament l'''homoserina succiniltransferasa''.
Es pot dir que l'homoserina té un paper molt important en el nostre cos, ja que, en cas de dèficit, conseqüentment també hi haurà un dèficit de metionina, el que pot provocar certs trastorns, com per exemple:
|
