Balàfon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
|peu=Persones de l'ètnia Susu amb un djembé i un balàfon
|localitzacio=[[Mali]], [[Burkina Faso]] i [[Costa d'Ivori]]
|vista = Balafoon.jpg
|peu_vista = Un balàfon de làmines fixes amb els resonadors de carbassa
|tipus=Immaterial
|ID_immaterial=7.COM 11.21
Linha 11 ⟶ 13:
}}
El '''balàfon''' és un tipus de [[xilòfon]] o [[idiòfon]] que interpreta melodies i normalment té entre 16 i 27 llàmines. S'ha tocat a l'[[Àfrica]] des del segle XII d'acord amb la tradició oral. Segons la tradició [[girot]] és original de [[Mali]].<ref>{{Ref-web|url=https://ich.unesco.org/en/RL/cultural-practices-and-expressions-linked-to-the-balafon-of-the-senufo-communities-of-mali-burkina-faso-and-cote-d-ivoire-00849|títol=Cultural practices and expressions linked to the balafon of the Senufo communities of Mali, Burkina Faso and Côte d'Ivoire|consulta=9 de novembre de 2017|llengua=anglès|editor=UNESCO|data=}}</ref>
== Història ==
Es creu que es van desenvolupar de manera independent dels instruments que al sud d'Àfrica i Amèrica del Sud esdevindrien el que avui dia coneixem com a ''[[Marimba|marimbes]]''. Els testimonis orals el daten, almenys, a la puixança de l'Imperi de Mali del segle XII.
"Balafó" és un nom provinent de la llengua Manding, però existeixen variacions al llarg de l'Àfrica Occidental com "balangi" (Sierra Leona), "gyilof", "dagara", "lobi" i "gurunsi" (Ghana, Burkina Faso i Costa d'Ivori). Instruments similars també es toquen a parts de l'Àfrica Central, com el "palaku" del Congo.
Les referències al balafó van, almenys, fins al segle XII. El 1352, el viatger marroquí Ibn Battuta va descriure l'existència del balafó ngoniand a la cort del governador de Mali Mansa Suleiman.
Els visitants europeus a l'Àfrica Occidental ja van descriure el balàfon el segle XVII de manera molt similar als instruments actuals. L'Atlantic Slave Trade va portar alguns intèrprets de balàfon a Amèrica. Així ho demostren les cròniques de la ''Virgina Gazette'' en la que es documenten africans-americans tocant el ''barrafoo'' el 1776, que sembla un balàfon. Tot i això, no es troben més referències d'aquest instrument a Nord Amèrica fins a mitjans del segle XIX.
[[Fitxer:Balafon children burkina faso.jpg|miniatura|Nens de Burkina Faso tocant a Varsòvia (Polònia) durant el V Festival Cross Culture, setembre de 2009]]
El balàfon ha experimentat un ressorgiment des de la dècada dels 80 del segle XX, aparellada al creixement de la música d'arrel africana i la [[World Music]]. L'exponent més famós és la Rail Band, liderada per Salif Keita. A més, el seu so distintiu s'ha exportat en alguns casos a instruments occidentals. Per exemple Maninka, de l'est de [[República de Guinea|Guinea]], toca un tipus de música per a guitarra que adapta la manera de tocar el bàlafon.
== Construcció ==
| |||