Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de Valldeflors»

cap resum d'edició
m (Robot treu informació de coordenades perquè les agafi de wikidata)
| diocesi = Urgell, arxiprestat del Pallars
| categoria = Parròquia i cap d'arxiprestat
| festivitat =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargada =
| amplada =
| material =
| estat_us = En ús; en molt bon estat
| img_alçat =
| img_planta =
}}
'''Santa Maria de Valldeflors''' és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp.
'''Santa Maria de Valldeflors''' és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Tremp|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[Santa Maria de Llimiana|l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Vilamolat]].
 
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.
 
En aquest any 2015 el rector de la parròquia és Mn Mateo. {{CN|data=desembre de 2016}}
 
== Història ==
La història d'aquesta església està molt unida a la mateixa història de [[Tremp (ciutat)|Tremp]], atès que la ciutat nasqué a partir de dotacions fetes a l'església canònica en el moment de la reconstrucció del temple després de les incursions alarbs pel [[Pallars Jussà]] al [[segle XI]]. Després de les donacions fetes pels [[Comtat de Pallars Jussà|comtes de Pallars Jussà]] els anys [[1079]], foren múltiples les donacions que arribaren a la canònica de diferents senyors pallaresos, que anaren dotant la canònica de possessions a molts llocs de la comarca. Al mateix temps els [[Comtat de Pallars Jussà|comtes de Pallars Jussà]] anaven ampliant també les possessions de Santa Maria.<ref name="patmapa"/>
 
Tremp, amb aquests ajuts, anà formant un territori autònom dins del terme de [[Talarn]], cosa que justifica la seva peculiar composició geogràfica.
 
L'església de Santa Maria de Valldeflors de Tremp ha estat declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric, per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya que publica el DOGC del 29 de desembre del 2006.
 
'''SantaA Mariafinals de Valldeflors''' és unala [[esglésiadècada (arquitectura)|església]]del d'origen [[romànic2010]] alSanta municipiMaria de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. ÉsValldeflors seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Tremp|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[Santa Maria de Llimiana|l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Vilamolat]]. El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies fou servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.
 
== Arquitectura ==
Es tracta d'una església de [[Nau (arquitectura)|nau]] única, amb capelles laterals, fals creuer i [[absis]] semicircular, amb [[contrafort]]s a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. Malgrat la supressió del cor central de canonges i de l'orgue barroc el 1922 i la destrucció dels retaules durant la guerra de 1936-39, l'interior conserva part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada. <ref name="patmapa">{{ref-web| url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_476 | títol=Església parroquial de Santa Maria de Valldeflors | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=17 desembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El [[frontis]], coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'[[òcul]] i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un [[arc de mig punt]], flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre [[corinti]] sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb [[Frontó (arquitectura)|frontó]] circular trencat que s'obria a una [[fornícula]], avui desapareguda.<ref name="patmapa"/>
 
L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9 s'acabà el campanar, projectat per Cot i Cot, en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.<ref name="patmapa"/>
== Referències==
<references />
 
== Bibliografia ==
{{MR|data=gener de 2013}}
* [[Joan-Albert Adell i Gisbert|ADELL I GISBERT, Joan-Albert]] [et al.]. "Santa Maria de Tremp (o de Valldeflors)". Dins ''El Pallars''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
* BALUST I CLAVEROL, Lídia. "Les restauracions del patrimoni artístic al Pallars". A: ''XXXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Collegats. Revista del Centre d'Estudis del Pallars 1991, 5''. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1991. ISBN 84-88294-04-2
* {{ref-llibre|cognom=Bellmunt i Figueras |nom=Joan |capítol=Tremp |títol=Pallars Jussà, IV | editorial=Pagès Editors |lloc=Lleida |data=2000 |pàgines= |col·lecció=Fets, costums i llegendes, 34 |isbn=84-7935-755-X |ref= }}
* BURON, Vicenç. ''Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia''. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
* {{ref-llibre|cognom=Coy Cotonat |nom=Agustí |títol=Sort y comarca Noguera Pallaresa | editorial=Imprenta y litografía de la Viuda de José Cunill |lloc=Barcelona |data=1906 |pàgines= |isbn= |ref= }} Edició facsímil: {{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Sort y comarca Noguera Pallaresa por D. Agustín Coy y Cotonat, capellán del Regimiento Cazadores de Treviño 26 de Caballería | editorial=Garsineu Edicions |lloc=Tremp |data=2005 |pàgines= |isbn=84-95194-76-7 |ref= }}
* [[Josep Maria Gavín i Barceló|GAVÍN, Josep M.]] ''Pallars Jussà''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
* {{ref-llibre|cognom=Rocafort |nom=Ceferí|enllaçautor= Ceferí Rocafort |capítol=Provincia de Lleyda |títol= [[Geografia general de Catalunya]] dirigida per [[Francesch Carreras y Candi]] | editorial=Establiment Editorial de Albert Martín |lloc=Barcelona |data=1918 |pàgines= |isbn=No en té |ref= }}
 
== Enllaços externs ==
125.216

modificacions