Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia Ming»

m
cap resum d'edició
m
 
La xenofòbia i la introspecció intel·lectual característica de la nova escola neoconfuciana, cada vegada més popular a la dinastia Ming, no comportà l'aïllament físic de la Xina. Seguien establint-se contactes amb el món exterior, en particular amb el [[Japó]], i el comerç exterior va augmentar considerablement.
 
L'emperador Yongle va estendre la influència xinesa més enllà de les fronteres mitjançant el foment de les relacions amb altres dirigents als que els animava a enviar ambaixadors a la Xina i pagar un tribut. L'exèrcit xinès reconquerí [[Annam]] I aturà expansionisme mongol, i la flota comercial xinesa va navegar pels mars de la Xina i l'Oceà Índic, fins a la costa oriental d'Àfrica. El xinesos aconseguiren una certa influència al [[Turkestan]]. Les nacions marítimes asiàtiques enviaren ambaixadors amb tributs per a l'emperador xinès. Pel que fa a l'economia, el Gran Canal es va eixamplar arribant fins als límits més remots de l'imperi per estimular el comerç interior.