|
== Terminologia ==
L'instrument està àmpliament distribuït sota diversos noms estretament relacionats: a [[Uzbekistan]], [[Tadjikistan]] i [[Kirguizistan]] (surnāy), [[Kuwait]] i els [[Emirats Àrabs Units]] (''ṣurnāy''); [[Caixmir]] i [[Rajasthan]] (''surnāī''); [[Iran]] i [[Afganistan]] (''sornā''); [[Pakistan]] (''sūrnā'', però més habitualment ''śahnāī''); [[República Àrab Siriana|Síria]], [[Iraq]], [[Turquia]], [[Armènia]], [[Daguestan]], [[Azerbaidjan]] i, en menor mesura, Geòrgia (''zurna'' / ''zūrnā''); nord de [[Grècia]] i [[Bulgària]] (''zournas''); [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]] i [[Iugoslàvia]] meridional (''zurla''); [[Albània]] (''surla'') i [[Romania]] (''surla'').
L'instrument també es troba al nord d'Àfrica, encara que la terminologia és més variada: [[Tunísia]] (''zukra''); Algèria (de vegades ''zūrnā'', però més generalment ''raita''). La ''ghayṭa ''/ ''raita'' del [[Marroc]], [[Algèria]] i [[Líbia]], i el MIZMĀ''mizmā'' d'[[Egipte]] són essencialment el mateix instrument. Amb formes diferents de shaw,[[xeremia]] però igualment relacionades, estan àmpliament distribuïdes a l'[[Índia]] (ŚAHNĀĪ''śahnāī''); [[Ladakh]] (''sur-na''); [[Sumatra]] i l'oest de [[Malàisia]] (SARUNAI''sarunai''), [[República Popular de la Xina|Xina]] (SUONA''suona'', sovint anomenada ''laba'') i Àsia interior (tibetà, ''rgya-gling''; Mongolianmongol, ''bishgüür'').<ref name=":0" />
== Característiques ==
La zurna es toca, principalment, a l'Euràsia central, des de la serralada dels Balcans fins l'Àsia Centra i normalment s'acompanya amb un ''davul'' (bombo) a la música folclòricafolklòrica d'[[Anatòlia]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0148871.xml|títol=música turca {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-11-05|llengua=ca}}</ref> Té un orifici cilíndric i una campana que s'obre en una corba parabòlica, adaptada així per reflectir el so directament. A causa del seu so fort i direccional, històricament s'ha tocat a l'aire lliure, durant esdeveniments festius com ara casaments i celebracions públiques. També s'ha utilitzat per reunir multituds per fer anuncis oficials. Aquesta utilització de la zurna com a símbol del poder per regnar es va desenvolupar més tard per a les bandes de Janissary[[Genísser|geníssers]] i, finalment, a la música militar.
La zurna té set forats a la part davantera i un forat pelper al polze, que proporcionen un rang de més d'una octava, incloent-hi una certa transposició, és similar al [[mizmar]]. El so que produeix és semblant al d'un oboéoboè, per tant la necessitat de l'alta pressió l'aire per fer-la sonar la fa adequada per tocar sense parar, utilitzant la respiració circular. La combinació del ''forte'' constant i el tocar sense parar fan que la zurna no sigui adequada per emfatitzar el ritme.
Les zurnes s'utilitzen en la música tradicional de molts països, especialment a Iran, Azerbaidjan, Armènia, Iraq, Síria, Turquia, Grècia, Bulgària, República de Macedònia, Albània, Sèrbia, Bòsnia, Croàcia i els altres països del Caucas, i ara s'han difós a tota l'Índia, a la Xina i a Europa de l'Est.
La zurna és probablement el predecessor immediat de la xirimía[[xeremia]] i està relacionada amb el ''suona'' xinès, que encara s'utilitza avui en casaments, temples i música funerària. La ''charumera'' japonesa, o ''charamera'', tradicionalment associada amb venedors itinerants de fideus, és una petita zurna, el seu nom derivat de la [[Chirimiya|''chirimiya'']] portuguesa. Pocs venedors de fideus segueixen aquesta tradició, i els que ho fan utilitzen un altaveu que reprodueix una ''charumera'' gravada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/31073|títol=Surnāy|consulta=|llengua=|editor=Christian Poché and Razia Sultanova|data=}}</ref>
== Història ==
L'instrument que coneixem com ''surnāy'' / zurna es va establir després de l'arribada de l'islam (segle VII). La seva àmplia difusió esés deguda a l'expansió de la cultura islàmica. Durant el període preislàmic, existien a Mesopotamia[[Mesopotàmia]], Àfrica del Nord i Aràbia, tipus d'aeròfon amb canya; el ''ṣūr'' és esmentat ena l'Alcorà com a aeròfon i en el ḥadīth[[hadit]] (tradicions del profeta Mahoma). En els textos àrabs clàssics trobem ''surnā'', ''surnāy''. L'instrument va resultar probablement d'una síntesi entre els tipus d'Iran, MesopotamiaMesopotàmia, Síria i Àsia Menor, introduïts en bandes militars i es van estendre a zones recentment conquistades. Durant el període otomà, la zurna es va estendre cap a l'oest, cap a Europa, a les bandes mehter. Un tipus de conjunt relacionat amb el nom de NAQQRAKHANA''naqqrakhana'' va ser utilitzat per a la música reial, cerimonial, cívica o militar a l'Àsia occidental i central, el subcontinent indi, Malàisia i Sumatra. La Suona''suona'' va arribar a la Xina un temps abans del segle XVI, probablement durant el segle XIV, potser des d'Àsia Central.<ref name=":0" />
== Tipus ==
Els tipus de zurnes turques són:
* Gara zurna
* Zurna árabeàrab
* Chura zurna
* Achami zurna
* Gaba zurna
* Shahabi zurna
La més greu és la zurna Kabagaba, utilitzada a [[Bulgària]] i [[Turquia]] occidental, la més aguda és la zurna Curachura, que s'utilitza a la costa turca del [[Mar Negre]].
== Estructura ==
L'instrument consta de diverses parts. La doble canya és formada per dues fulles de canya de gairebé 2 cm de longitud, per a l'emmagatzematge es mantenen tancats amb una brida. La doble canya s'adapta a una petita grapa tubular, generalment de llautó, que s'uneix al cos. Els llavis de l'intèrpret premen sobre la pirueta (o roseta), un petit disc de fusta, ivori, mare-de-perla[[nacre]] o un altre material, però no tots els instruments tenenel untenen. En els models que pertanyen a la regió otomana, després del Caucas i l'Àsia Central, es col·loca una bifurcació dins del cos de l'instrument. Aquest enginyós dispositiu permet convertir la columna de l'aire dins d'una forma cilíndrica en una cònica; això provoca un sobre-bufat a l'octava en lloc de a la 12ª
El cos està fet d'una sola peça de fusta cònica, que s'eixampla cap al final, que es troba en forma de campana. S'utilitzen diferents tipus de fusta, sent l'albercoc el més comú. Hi ha sis o set forats de dit i un forat de polze. El cos pot estar ornamentat amb plaques metàl·liques, de vegades fetes amb plata fina gravada. Els instruments turcs poden tenir més ornamentació, i els instruments d'Azerbaidjan són sovint esmaltats i ornamentats amb anells de lazurita[[latzurita]] i de metall o de plata. El final de la campana del ''surnāy'' es diu [[ka'ba]], aquest és el nom del lloc més sagrat del culte musulmà a la Meca i explica la gran utilització d'aquest instrument en la cultura islàmica.<ref name=":0" />
[[Categoria:Instruments de la música antiga]]
== Referències ==
|
