Diferència entre revisions de la pàgina «Xona»

9 bytes afegits ,  fa 2 anys
Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir AWB
m (espais als encapçalaments de ''Bibliografia'')
(Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir AWB)
| pronúncia =
| altresdenominacions =
| estats = {{ZIM}} 8.071.000<br /> {{MOZ}} 2.340.000<br />{{MAW}} 85.000<br /> {{BOT}} 55.000<br />{{ZAM}} 47.000<br />{{SAF}} 21.000
| regió = [[Àfrica oriental]]
| parlants = 8,500,000 (aproximat)
El '''xona''' {{IPA|ˈʃoʊnə}},<ref>Laurie Bauer, 2007, ''The Linguistics Student’s Handbook'', Edinburgh</ref> o ''chiShona'', és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les [[llengües nigerocongoleses]] de la branca de les [[llengües bantus]] del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre [[Zimbàbue]] i [[Moçambic]], països on s'ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).
 
El terme també s'utilitzaes fa servir per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el [[kalanga]], però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.
 
==Parlants==
 
==Instrucció==
[[FileFitxer:Wikipedia-logo-v2-sn.png|thumb|Wikipedia en xona.]]
El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb [[ortografia]] i [[gramàtica]] codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera [[novel·la]] en xona, ''Feso'' de [[Solomon Mutswairo]], fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de [[Gran Zimbàbue]], i els zezuru del centre i nord de Zimbàbue. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals.
 
 
==Orígens==
[[FileFitxer:Shona witch doctor (Zimbabwe).jpg|thumb|N'anga o sanador tradicional xona (Zimbàbue)]]
És probable que els parlants xona es traslladessin a l'actual Zimbàbue des de [[Mapungubwe]] i les comunitats K2 a [[Limpopo]], Àfrica del Sud, abans de l'afluència d'europeus, principalment colons britànics. Una concepció errònia és que els parlants del dialecte karanga van ser absorbits per la cultura i la llengua ndebele abans de convertir-se en kalanga. Aquest error és el resultat directe de la polarització política en el marc curricular nacional de Zimbàbue. La llengua kalanga és àmpliament parlada a Botswana, on els ndebele mai van estar presents.EsHom creu que el kalanga ha estat la llengua utilitzada pels mapungubweans.<ref>Department of Archeology, Wits University</ref> Si això és exacte es dedueix que el dialecte karanga del xona és derivat del Kalanga. El karanga està més a prop del Kalanga que la resta dels dialectes esmentats. Ambdós karanga i kalanga són més a prop del [[Tshivenḓa|venda]] que els altres dialectes xona.
==Dialectes==
El xona és utilitzat per referir-se a un llenguatge normalitzat basat en els dialectes centrals de la regió Xona. Les llengües xona formen un continu dialectal del [[desert de Kalahari]] a l'oest fins a l'oceà Índic a l'est i el [[riu Limpopo]] al sud i el [[riu Zambeze]] al nord. Si bé les llengües estan relacionades, l'evolució i la separació en els últims 1000 anys ha fet que la [[intel·ligibilitat mútua]] no sempre sigui possible sense un període d'aculturació. Per tant, els parlants de xona central tenen dificultats per comprendre parlants kalanga tot i que el lèxic pot ser compartit en més del 80% amb alguns dialectes occidentals karanga. De la mateixa manera els dialectes de l'est (Shanga) parlats a l'oceà Índic també són molt divergents. Hi ha moltes diferències dialectals en el xona, però es reconeix un dialecte estandarditzat. D'acord amb la informació d'Ethnologue (que exclou S16 Kalanga):
Les llengües amb la intel·ligibilitat parcial amb xona, de les quals els parlants són considerats que són ètnicament xona, són el S15 [[ndau]], que es parla a Moçambic i Zimbàbue, i el S13 [[manyika]], parlat a Zimbàbue oriental, prop Mutare. S'ha introduït material d'alfabetització ndau a les escoles primàries.
 
Maho (2009) reconeix el Korekore, Zezuru, Manyika, Karanga, i Ndau com a llengües diferents en l'agrupació xona, mentre que el Kalanga és més divergent.
 
== Fonologia i alfabet ==
[[FileFitxer:Shonahäälikud.JPG|thumb|Alfabet i pronunciació xona.]]
El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u) pronunciades de la mateixa manera que en castellà, sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de [[prefix]]os nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí. Cada síl·laba xona acaba en vocal i les consonants pertanyen a la següent síl·laba, p.ex ''mangwanani'' ("matí") se separa ''ma.ngwa.na.ni;'' "Zimbabwe" és ''zi.mba.bwe.'' Cada vocal és pronunciada separadament; per exemple, "Uno enda kupi?" (on vas?) es pronuncia {{IPA|[u.no.e.nda.ku.pi]}}. El trígraf ''mbw'' es pronuncia {{IPA|/mbəɡ/}}.
=== Alfabet ===
|{{IPA|/βz/}}
|}
 
 
== Referències ==
** ''Duramazwi: A Shona - English Dictionary'', Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146
== Enllaços externs ==
* {{ref-web|url= http://www.bulawayo1872.com/history/shona.htm|títol=The History of the Shona People }}
* [http://www.bisharat.net/wikidoc/pmwiki.php/PanAfrLoc/Shona Pan African Localization] report on Shona
* [http://www.lyrikline.org/index.php?id=60&L=1&author=cc00&cHash=efa2be756d Exemple de Shona], [[Lyrikline.org]] pàgina del poeta [[Chirikure Chirikure]], amb àudio i traduccions de l'anglès.
* [http://fsi-dli.yojik.eu/FSI/FSI%20Shona%20Basic%20Course/ Curs bàsic de xona (llibre + arxius d'àudio)] USA Foreign Service Institute (FSI)
* [http://vashona.com/dictionary/ Diccionari xona]
 
{{interWiki|sn}}
{{Llengües de Malawi}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Llengües nigerocongoleses]]
[[Categoria:Llengües de Moçambic]]
317.593

modificacions