Miquel Iceta i Llorens: diferència entre les revisions

Ha estat regidor de l'Ajuntament de [[Cornellà de Llobregat]] entre 1987 i 1991, director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol (1991-1995), sotsdirector del mateix gabinet (1995-1996) i va ser elegit [[diputat al Congrés dels Diputats]] per la circumscripció de Barcelona en les [[Eleccions Generals espanyoles de 1996]] on va formar part de les candidatures del [[PSC]]-[[PSOE]].

L'any [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999|1999]] va ser escollit diputat al [[Parlament de Catalunya]] en la [[Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica|VI legislatura]], escó que ha revalidat en els comicis de [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003|2003]], [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006|2006]], [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010|2010]] i [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012|2012]]. En la [[Setena legislatura de la Catalunya autonòmica|VII legislatura]] va ser ponent en la redacció de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006]]. Ha estat el portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de 2003 a 2012. En la constitució de la [[Desena legislatura de la Catalunya autonòmica|X legislatura]], el 17 de desembre de 2012, va ser escollit [[Mesa del Parlament de Catalunya|secretari primer de la Mesa del Parlament]]. Durant aquest període també fou president de la Fundació Rafael Campalans, entitat que té com a objectiu principal la difusió del pensament [[socialista]] [[democràtic]] i que es defineix com el laboratori d'idees del [[PSC]]. Considerat un dels ideòlegs del partit, durant anys fou la ma dreta de [[Josep Borrell]], [[Narcís Serra]], [[José Montilla]] i [[Pasqual Maragall]].<ref>Gisbert, Josep, “Quan quaranta anys encara són pocs”, La Vanguardia, 15/11/2017, pàgina 18.</ref>