Peter Paul Rubens: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
desamb
Cap resum de modificació
Línia 28:
La [[pintura]] a [[Anvers]] va seguir les noves tendències del [[Renaixement]] gràcies a les aportacions arribades d'[[Itàlia]], que es van estendre per tots els [[Països Baixos]]. [[Dürer]], en el seu viatge per aquestes terres de l'any 1520, va conèixer el pintor [[Quentin Metsys]], [[Joachim Patinir]] i l'holandès [[Lucas van Leyden]]. L'art flamenc es va anar deixant influir pel [[manierisme]] i el [[realisme]], que convivia amb la seva pròpia tradició. Amb l'arribada de [[Pieter Brueghel el Vell|Pieter Brueghel]], aquest artista va saber mostrar una imatge més flamenca en les seves obres, referència des de la qual Rubens va construir una expressió pictòrica total innovadora, que conduiria a la genialitat del [[barroc]].<ref>Cabanne, Pierre (1967) pàg. 24-25</ref>
 
Els Països Baixos estaven sota el [[Imperi espanyol|domini espanyol]], pel matrimoni de [[Felip I de Castella|Felip el Bell]] amb [[Joana I de Castella]] i més tard pels seus hereus [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i, després de la seva abdicació el [[1555]], per [[Felip II de Castella|Felip II]]. Ni el poble ni part de l'aristocràcia, amb [[Guillem I d'Orange-Nassau|Guillem de Nassau]] al capdavant, suportaven la dictadura de Felip II, cosa que va portar que, el [[15 d'abril]] del [[1566]], presentessin a la governadora [[Margarida de Parma]], nomenada per Felip II, una petició coneguda com el ''compromís dels Nobles'', l'objectiu de la qual era la supressió de la [[Inquisició]] i la restauració de llibertats. Tot això estava promocionat pels [[calvinisme|calvinistes]], els quals, aprofitant el conflicte que va suposar aquesta petició, van destruir esglésies, van profanar imatges i van incendiar pobles. Per aquesta revolta, la governadora va demanar ajut a Felip II, que va enviar el [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel|duc d'Alba]]. Aquest, l'any [[1567]], després d'unes batalles i de repressions ferotges, com ara el [[Fúria espanyola (Anvers)|saqueig d'Anvers]] de [[1576]], va fer tornar la pau, i els calvinistes van fugir a [[Alemanya]].<ref> Cabanne, Pierre (1967) pàg.7-8</ref>
 
ElLa [[Guerra dels Vuitanta Anys|Guerra de Flandes]] va concloure amb la independència de les [[Províncies Unides]], però el territori on vivia Rubens va romandre sota dominació espanyola fins al [[tractat d'Utrecht]] del [[1713]], quan tornà a la branca austríaca dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Els seus artistes van treballar i van trobar els seus mecenes entre la monarquia i la reialesa espanyola, que va influir en les obres que van realitzar, especialment de temes religiosos i de batalles, així com de retrats. L'escola flamenca de pintura es va consolidar al sud dels Països Baixos, on l'[[Església catòlica]] va potenciar les més grans representacions del seu triomf com a [[religió]], aquest triomf va tenir el seu més gran intèrpret en Rubens, que va ser un [[catolicisme|catòlic]] profundament creient.<ref>Micheletti, Emma (1966) pàg.6</ref>
 
== Biografia ==