Obre el menú principal

Canvis

10 octets eliminats ,  fa 1 any
retocs
[[Fitxer:Sanzio 01 Plato Aristotle.jpg|300px|miniatura|[[Plató]] i [[Aristòtil]] en el quadre l'''[[Escola d'Atenes]]'' de [[Raffaello Sanzio]].]]
La '''filosofia''' (del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la [[lògica]] i els [[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]]. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents [[Tradició|tradicions]] filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels [[concepte]]s i [[principi]]s més [[fonament]]als i generals relacionats amb el [[pensament]], l'[[acció]] i la [[realitat]]. L'abast i la [[metodologia]] de la filosofia no són rígids i inclou diverses sub[[disciplina|disciplines]], com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
 
L'abast i la [[metodologia]] de la filosofia no són rígids i inclou diverses sub[[disciplina|disciplines]], com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
 
==Etimologia==
Del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]".
 
==Definicions==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|thumb|Personificació de la filosofia]]
La [[definició]] de "saviesa" pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el [[coneixement]]. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]], inspirats en part en el pensament [[religiós]] d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte -distingien el [[desig]] per la [[saviesa]] dels desigs per les coses [[material]]s-, els [[vici]]s i la [[satisfacció]] dels [[desig]]s [[cos humà|corporals]]. Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
 
Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
 
Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les [[teories]] i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la [[filosofia natural]] van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
 
==Mètode o sistema?==
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la [[història]], en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert [[consens]] en què la filosofia és pròpiament un [[mètode]] i no necessàriament un mer conjunt de [[declaracions]], [[proposicions]] o [[teories]].<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref>