Obre el menú principal

Canvis

6 octets eliminats ,  fa 1 any
ordre+retocs diversos
La '''filosofia''' (del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la [[lògica]] i els [[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]]. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents [[Tradició|tradicions]] filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels [[concepte]]s i [[principi]]s més [[fonament]]als i generals relacionats amb el [[pensament]], l'[[acció]] i la [[realitat]]. L'abast i la [[metodologia]] de la filosofia no són rígids i inclou diverses sub[[disciplina|disciplines]], com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
 
== Definicions ==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|thumb|Personificació de la filosofia]]
La [[definició]] de "saviesa" pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el [[coneixement]]. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]], inspirats en part en el pensament [[religiós]] d'[[Homer]] i d'[[Hesíode]] i, en coneixements antics de Babilònia i Egipte -distingien el [[desig]] per la [[saviesa]] dels desigs per les coses [[material]]s-, els [[vici]]s i la [[satisfacció]] dels [[desig]]s [[cos humà|corporals]]. Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes]], atès que les qüestions filosòfiques no es poden resoldre [[empirisme|empíricament]], i de la [[religió]], atès que no es basa en la [[fe]] ni en la [[revelació]].
Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les [[teories]] i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la [[filosofia natural]] van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
 
== Mètode o sistema? ==
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la [[història]], en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert [[consens]] en què la filosofia és pròpiament un [[mètode]] i no necessàriament un mer conjunt de [[declaracions]], [[proposicions]] o [[teories]].<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref>
 
=== Filosofia moderna (1600 - 1900) ===
{{principal|Filosofia moderna}}
 
La filosofia moderna neix de l'[[escepticisme]] respecte a la filosofia renaixentista, fet que possibilita la creació de la [[ciència]] moderna: un dels principals centres d'interès és la polèmica entre el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]] i l'[[empirisme]], entre la [[realitat]] i l'[[experiència]]. Els filòsofs moderns valoren les implicacions filosòfiques de les noves [[ciències naturals]] en temes com el [[lliure albir]] i [[Déu]], o la naturalesa de la [[ment]] i la seva relació amb el [[cos]]. La filosofia és molt influïda per la ciència i les [[matemàtiques]], i en particular, la reflexió [[ètica]] s'allunya de la [[religió]] i es lliga tant amb la [[política]] com amb la [[raó]].
 
== Teories principals ==
[[Fitxer:William of Ockham - Logica 1341.jpg|thumb|right|[[Guillem d'Occam]] prengué una postura nominalista que acabaria amb el [[tomisme]], i donaria el cop final a l'hegemonia [[Església catòlica|catòlica]] de l'[[edat mitjana]].]]
=== Realisme i nominalisme ===
{{principal|problema dels universals}}
=== Racionalisme i empirisme ===
{{principal|racionalisme (filosofia)|empirisme}}
[[Fitxer:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|thumb|[[René Descartes]] fou el més destacat filòsof [[mecanicisme|mecanicista]] .]]
 
En un sentit general, el racionalisme és qualsevol postura que emfatitzi el paper o la importància de la [[raó]] humana. Portant-ho a l'extrem, el racionalisme radical intenta basar tot el coneixement únicament en la raó. Típicament, el racionalisme parteix de premisses que no poden ser negades de forma coherent, i després intenta [[raonament deductiu|deduir]]-ne d'aquestes tot possible objecte de coneixement.
 
=== Escepticisme ===
{{principal|Escepticisme}}
 
L'escepticisme és l'actitud filosòfica que qüestiona la possibilitat d'adquirir qualsevol tipus de coneixement. Va ser formulat per primera vegada per [[Pirró d'Elis]], que creia que es podia dubtar de tot excepte de les ''aparences''. [[Sext Empíric]] (segle II aC), un dels més prominents advocats de l'escepticisme, el va descriure com a
"habilitat de crear una antítesi, de qualsevol manera, amb aparences i judicis, i així doncs&nbsp;… arribar a la [[epokhé|suspensió de judici]] i després a la tranquil·litat mental".<ref> Original en anglès: "ability to place in antithesis, in any manner whatever, appearances and judgments, and thus&nbsp;… to come first of all to a suspension of judgment and then to mental tranquility." Sextus Empiricus, ''PH'' (= ''Outlines of Pyrrhonism'') I.8.</ref> "L'escepticisme concebut d'aquesta manera no es redueix a l'ús del dubte, sinó que consisteix en l'ús del dubte per aconseguir un fi particular: una tranquil·litat d'esperit ([[ataràxia]]). L'escepticisme és un repte per al [[dogmatisme]], ja que els dogmàtics consideren que han trobat la veritat."<ref> Original en anglès: "Skepticism poses itself as a challenge to dogmatism, whose adherents think they have found the truth". Sextus Empiricus, ''PH'' (= ''Outlines of Pyrrhonism'') I.19–20.</ref>
 
== Referències ==
{{referències|2}}
 
== Vegeu també ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Projectes germans|Viquidites=Filosofia}}
* [http://www.alcoberro.info/ Filosofia i pensament]
* [http://webs.racocatala.cat/filosofia/ Pàgina sobre filosofia allotjada a [[Racó Català]]]
* [http://www.xtec.cat/recursos/filosofia/ Recursos de filosofia a Xtec.cat]
* [http://www.infofilosofia.info/webs/ Filosofia a Internet] {{ca}} {{en}} {{es}} {{fr}}
* [http://plato.stanford.edu/ Enciclopèdia Stanford de Filosofia] {{en}}
* [http://www.iep.utm.edu/ The Internet Encyclopedia of Philosophy] {{en}}
 
{{100+1000|Filosofia i psicologia}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|filosofia}}
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Filosofia}}
 
[[Categoria:Filosofia| ]]