|
'''Queretes''' (o Cretes) és una [[vila]] i [[municipi]] de la comarca del [[Matarranya]] (província de [[Terol]], a la comunitat autònoma d'[[Aragó]]).
ElLo [[8 d'octubre]] de [[1530]], fou ello dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'[[Orde de Calatrava]] i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de [[Cambrils]] i al [[Bisbat de Tortosa]], però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any [[1295]] ello bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit esse negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, elslos queretans esse posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en ello moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això avui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor a [[Santa Pelaia]].
La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de [[Calapatar]] i al dels [[barranc dels Gascons|Gascons]], esse descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després elslos [[ibers]], en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les sevesseues, i al poblat del [[Mas de Magdalenes]] esse trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Avui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'aquestest poble.
Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on esse llegeix: {{Cita|A costa de Cretas hem va fer Xado.}}A poc més d'un kilòmetre de la població, hi ha el santuari de la [[Ermita de la Misericòrdia|Mare de Déu de la Misericòrdia]], edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'aquestsests dos edificis, a càrrec dels historiadors [[Hilari Muñoz]], [[Joan Yegüas]] i [[Joan Lluís Camps]].
[[Josepa Serrano]], era filla d'aquestaesta població, i estava casada amb [[Estanislau Figueras]], president de la [[Primera República Espanyola]]. També era fill il·lustre de la població el [[torero]] [[Nicanor Villalta]] ([[1897]]-[[1980]]) i el bisbe [[Juan José Omella Omella]] (n. [[1946]]).
== Monuments i llocs d'interès ==
* '''Església de l'Assumpció'''. Declarada Monument històric ello 04-12-2001.
* '''Jaciments arqueològics''': poblat ibèric dels Castellans (Cretes-[[Calaceit]]), etc.
* '''Pintures rupestres''': coves de la Font Bernarda, del Mas de l'Abogat, roca dels Moros i els Gascons.
| 