Queretes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Adaptació al català del Matarranya segons Viquipèdia:Llibre d'estil/Variants lingüístiques |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
'''Queretes''' (o Cretes) és una [[vila]] i [[municipi]] de la comarca del [[Matarranya]] (província de [[Terol]], a la comunitat autònoma d'[[Aragó]]).
Lo [[8 d'octubre]] de [[1530]], fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'[[Orde de Calatrava]] i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de [[Cambrils]] i al [[Bisbat de Tortosa]], però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any [[1295]] lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això
La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de [[Calapatar]] i al dels [[barranc dels Gascons|Gascons]], se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los [[ibers]], en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del [[Mas de Magdalenes]] se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>.
Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix: {{Cita|A costa de Cretas hem va fer Xado.}}A poc més d'un kilòmetre de la població, hi ha el santuari de la [[Ermita de la Misericòrdia|Mare de Déu de la Misericòrdia]], edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'ests dos edificis, a càrrec dels historiadors [[Hilari Muñoz]], [[Joan Yegüas]] i [[Joan Lluís Camps]].
| |||