El Quixot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Síntesi
m bot: -de caire +de caràcter
Línia 6:
Comença amb un pròleg en el qual es burla de l'erudició pedantesca amb uns poemes còmics, a manera de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, ja que no va trobar ningú que volgués lloar una obra tan extravagant (com sabem per una carta de [[Lope de Vega]]). Segons Lope es tractaria d'una ''escritura desatada'' lliure de normatives, que mescla el gènere líric, èpic, tràgic i còmic i on es fiquen entremig del desenrotllament històries de diversos gèneres, com ara les de ''Grisóstomo'' i la pastora ''Marcela'', la novel·la ''[[El curioso impertinente]]'', la història del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'[[Edat d'or]] de l'home, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder [[Sancho Panza]]. Aquesta disgressió estilística serà corregida en la Segona Part de la novel·la, amb Don Quixot i Sancho com a absoluts protagonistes.
 
Cervantes crea un origen fictici de la història fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cide Hamete Benengeli, historiador morisc inventat amb nom de cairecaràcter humorístic (''Benengeli'' faria referència a una albergínia<ref>{{Ref-llibre|cognom=De Riquer|nom=Martí|títol=Don Quijote de la Mancha. Edición, introducción y notas a cargo de Martí de Riquer.|url=|edició=Vuitena Edició. Octubre de 2001|llengua=Castellà|data=|editorial=Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=1138|isbn=84-08-01882-5|citació=pàgina 102}}</ref>). El llibre comença amb la frase possiblement més famosa de la literatura castellana:
 
{{Cita|En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.}}