Revisió del 16:31, 18 nov 2017 modifica Raderich (discussió \| contribucions) 668 edits Adaptació al català nord-occidental segons Viquipèdia:Llibre d'estil/Variants lingüístiques ← Edició anterior		Revisió del 16:32, 18 nov 2017 modifica desfés Raderich (discussió \| contribucions) 668 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 29: Té una extensió de 1.002,7 km² i la seua població (2009) és de 81.724 habitants. La formen 14 [[municipi]]s i la seua capital administrativa és [[Tortosa]]. Característiques del paisatge d'esta comarca són lo curs baix del riu [[Ebre]] i el seu [[hemidelta]], l'esquerre, així com les serres de [[serra de Cardó\|Cardó-Boix]], [[serra de Cavalls\|Cavalls]] i [[Serra de Pàndols\|Pàndols]], i la dels [[massís dels Ports\|Ports]] —amb lo [[Mont Caro]] (1.442 m), ello cim més alt de la [[província de Tarragona\|demarcació]]—. Los pobles de l'interior de la comarca es caracteritzen pel seu nucli antic, dins del qual se conserva encara certa part de l'arquitectura popular. D'altra banda, els pobles situats a la vora del mar mantenen un cert aire mariner dins del nucli antic. I els pobles de creació més recent són los que trobem en territori deltaic. Línia 85: Ara amb los embassaments, sobretot lo de [[Mequinensa]] i el de [[Pantà de Riba-roja\|Riba-roja]], el cabal de l'Ebre és força regulat. Lo primer és un extens i gran embassament que hi ha en l'Ebre en terres aragoneses abans de l'aiguabarreig amb lo Cinca-Segre. Lo de Riba-roja és després de l'aiguabarreig i és molt útil per a la regulació quan lo Segre o el Cinca registren un fort augment dels seus cabals. Així va passar durant les pluges intenses de novembre de [[1982]]. En esta ocasió la crescuda de l'Ebre hauria estat de les històriques pel gran cabal que baixava del Segre. Malgrat que l'embassament de Riba-roja no va ser suficient per a una regulació total, la crescuda de l'Ebre va ser molt inferior de la que hagués estat sense l'embassament. Lo cabal mitjà de l'Ebre a l'aforament de Tortosa és de 530 m³/segon.<ref>{{ref-publicació\|cognom=Mas\|nom=Oriol\|títol=Un riu sense vida\|publicació=El Punt Avui\|data=11 de novembre de 2012\|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/11-mediambient/591968-un-riu-sense-vida.html\|consulta=25 febrer 2013}}</ref> ElLo període de màxim cabal sol ser a la primavera a causa de les pluges abundoses i a la fosa de la neu. Com ja s'ha vist, los màxims absoluts, és a dir, el moment de més cabal, és normalment després dels forts aiguats que tenen lloc sobretot a la tardor, en què s'han arribat, a mesurar cabals instantanis de més de 10.000 m³/segon. Los anys plujosos, en especial a les zones pirinenques, lo cabal és força superior a la mitjana. En canvi, els anys secs, l'Ebre aporta menys aigua. == Clima == Línia 100: Com s'ha dit, les planes són ocupades per conreus. Hi resten pocs indrets on la vegetació espontània pugui desenvolupar-se. De les màquines naturals, no en queda res, al seu lloc hi ha garrigues, brolles, o l'erosió hi ha estat tan intensa que només hi ha un terra rocós amb unes poques plantes menudes. Lo mateix passa amb los alzinars, encara que en este cas lo relleu accidental de les serres dels Ports ha facilitat ello manteniment de racons on hi ha bosquets d'alzines que s'acosten força a com seria la vegetació natural. A més l'abandó del pasturatge i de l'agricultura a les zones de muntanya ha facilitat la restitució dels alzinars, que actualment són nombrosos a la muntanya mitjana. Al costat d'estos bosquets d'alzinar hi ha màquies, garrigues i brolles, que si no es toquen ni es cremen evolucionaran de mica en mica cap a un alzinar. Als sectors elevats dels Ports i en les canals i fons de barrancs de les serres més elevades hi ha boscos mixts on sol dominar la pinassa o el pi roig. Amb l'altitud lo pi roig cada vegada és més abundant, fins a formar extenses pinedes. En les clotades més ombrívoles hi ha bosquets on abunden los caducifolis, com la blada o roure valencià. Línia 117: La diversitat de paisatges i les diferents possibilitats en l'aprofitament del terra han donat una ocupació del territori ben diferencial. Se distingeixen tres zones: Lo delta amb regadiu, la plana amb conreus de secà i la muntanya. La muntanya ha estat sempre poc ocupada, gairebé un desert demogràfic, almenys com a poblament permanent. ElLo fort pendent, la dificultat a establir-hi terres de conreu i el clima han dificultat l'establiment humà. Hi ha algun sector on van construir diverses residències secundàries, com les que hi ha al peu del Caro. La plana de secà ha estat los darrers segles força poblada, encara que els nuclis de població s'han situat a la riba de l'Ebre o a la costa. La plana al·luvial regada ha estat una de les zones tradicionalment més riques. Les terres del delta han tingut una colonització recent, a la segona meitat del [[segle XIX]] i al llarg del XX.

Baix Ebre: diferència entre les revisions