Laura Battiferri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
El primer marit de Laura va ser Vittorio Sereni, un organista de la cort. Vittorio va morir el 1549, després de cinc anys de matrimoni. Laura va quedar desolada. El sonet 240 de la seva obra ''El Primer Llibre d'Obres de Toscana'' expressa el seu dolor.
<poem>
''En anar desapareixent el sol i quan les ombres''
''descendeixen sobre la cimera de la muntanya''
''i els problemes mundans desapareixen, un a un,''
''aplacant els cors,''
''la mort i el destí cruel em satisfan d'angoixa,''
''el descans es nega al meu cor cansat,''
''i transcorren les meves hores i nits en plor''
''llàgrimes que omplen el meu cor i els meus ulls.''
''Oh, quan veig la cornucòpia curulla''
''amb fruits i flors, quan veig les meves amigues fidels''
''Flora i Ceres, un portant roses en el seu pit,''
''i l'altra, blat madur,''
''i el jove camperol torna de les praderies''
''portant el producte de la seva àrdua tasca''
''Penso amb els meus ulls plorosos: és que la pèrdua i el dol actuals''
''seran per sempre el fruit de les meves esperances?''
</poem>
</br>
Per aquesta raó ella es va mudar a una casa de la família Battiferri a Roma. Estant a Roma, coneix a través de contactes comuns en els cercles vaticans a [[Bartolomeo Ammannati]] (1511-1592), un escultor de Florència, qui es convertirà en el seu segon espòs. Existeix la sospita que el seu pare va col·laborar en la trobada de tots dos. El 27 d'abril de 1550, a l'edat de 26 anys Laura es torna a casar amb Bartolomeo Ammannati a la Casa Santa a Loreto. Laura va portar amb si una [[dot]] de 2,000 escuts, una quantitat gairebé 10 vegades major que el dot d'una núvia típica per aquesta època. No obstant això, és possible que el dot de Laura mai hagi estat completament abonada i en morir el seu pare la mateixa apareix en una llista de “temes per resoldre”.<ref>Irma B. Jaffe with Gernando Colombardo, ''Shining Eyes, Cruel Fortune'' (New York: Fordham University Press), 205, 206.
Victoria Kirkham, “Creative Partners,” Renaissance Quarterly 55 no. 2 (Summer 2002): 503.</ref>
| |||