Trieste: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments
Cap resum de modificació
Línia 31:
}}
 
'''Trieste''' (forma oficial italiana; en [[vènet]], ''Trieste'' i, localment, ''Tarieste; '' en alemany, antigament oficial, ''Triest;'' eslovè, ''Trst''; furlà, ''Triest'') és una ciutat situada en el nord d'[[Itàlia]], als marges del [[Mar Adriàtic]] i gairebé a la frontera amb [[Eslovènia]]. Té 204.935 habitants i gaudeix d'un clima suau i assolellat. És la capital de la [[província de Trieste]], en la regió amb estatut especial del [[Friül-Venècia Júlia]]. Limita amb els municipis de [[Duino-Aurisina]] (''Devin Nabrežina''), [[Hrpelje Kozina]], [[Monrupino]] (''Repentabor''), [[Muggia]], [[San Dorligo della Valle]] (''Dolina''), [[Sežana]] i [[Sgonico]] (''Zgonik'').
 
== Història ==
Línia 39:
 
El 1920, després de la Primera Guerra Mundial, va integrar-se al Regne d'Itàlia.
 
El 1945, va ser atacada per partisans iugoslaus.
 
Entre 1947 i 1954, va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.
 
Històricament, hi era forta la presència de la minoria d'alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població que, a títol oficial, és majoritàriament italiana, iaixí com de la minoria eslovena (5%), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i presència de croats, serbis, albanesos i xinesos. Emperò, caldria
 
== Geografia ==
Linha 108 ⟶ 110:
# Chiarbola (Čarbola) · Coloncovez (Kolonkovec) · Santa Maria Maddalena Inferiore (Spodnja Sveta Marija Magdalena) - Raute · Santa Maria Maddalena Superiore (Zgornja Sveta Marija Magdalena) · Servola (Škedenj) · Poggi Paese · Poggi Sant'Anna (Sveta Ana)· Valmaura · Altura · Borgo San Sergio
 
== <nowiki/>Trieste aen la literatura ==
A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord del [[mar Mediterrani]], lloc convertit el [[1719]], per voluntat de l'emperador [[Carles VI d'Àustria]], en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap a l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|imperi]], es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra.