Urbanisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
wefb
Línia 1:
[[Fitxer:Formerly Piero della Francesca - Ideal City - Galleria Nazionale delle Marche Urbino.jpg|thumb|480px|La Ciutat Ideal, [[Piero della Francesca]]]]
[[Fitxer:Formerly Piero della Francesca - Ideal City - Galleria Nazionale delle Marche Urbino.jpg|thumb|480px|La Ciutat Ideal, [[Piero della Francesca]]]]L''''urbanisme''' o la '''urbanística''' (també anomenat en altres [[llengües]] '''planificació urbana''') és la [[ciència]] i [[tècnica]] de l'ordenació de les [[ciutat]]s i del [[territori]]. L'objecte principal de la [[disciplina]] urbanística és la planificació de les ciutats, de l'entorn urbà i del territori. Generalment s'entén que l''''urbanisme''' no és més que la pràctica de la '''urbanística''', la qual és la disciplina científica corresponent a la ciència de la planificació urbana.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0239850&BATE=urbanisme Enciclopèdia catalana ]</ref> Aquesta dualitat permet entreveure el caràcter descriptiu i explicatiu de la urbanística com a ciència enfront del caràcter prescriptiu de l'urbanisme com pràctica o tècnica, fins i tot com a [[art]], encara que ambdós enfocaments són parcialment correctes i es realimenten mútuament.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.284-285|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
[[Fitxer:Formerly== Piero della Francesca - Ideal City - Galleria Nazionale delle Marche Urbino.jpg|thumb|480px|La Ciutat Ideal, [[Piero della Francesca]]]]L'<nowiki/>'''urbanisme''' o la '''urbanística''' (també anomenat en altres [[llengües]] '''planificació urbana''') és la [[ciència]] i [[tècnica]] de l'ordenació de les [[ciutat]]s i del [[territori]]. L'objecte principal de la [[disciplina]] urbanística és la planificació de les ciutats, de l'entorn urbà i del territori. Generalment s'entén que l''''urbanisme''' no és més que la pràctica de la '''urbanística''', la qual és la disciplina científica corresponent a la ciència de la planificació urbana.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0239850&BATE=urbanisme Enciclopèdia catalana ]</ref> Aquesta dualitat permet entreveure el caràcter descriptiu i explicatiu de la urbanística com a ciència enfront del caràcter prescriptiu de l'urbanisme com pràctica o tècnica, fins i tot com a [[art]], encara que ambdós enfocaments són parcialment correctes i es realimenten mútuament.<ref name="RBA">{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.284-285|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> ==
* Les teories de la urbanística estan en estreta relació i convergeixen amb altres disciplines interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció sobre ambdós com: l'arquitectura, l'enginyeria civil, les [[ciències polítiques]], l'[[ecologia]], la [[geografia]], l'[[economia]], el [[dret]], la [[sociologia]], etc., així altres ciències humanes com: la [[història]], l'[[antropologia]], la [[lingüística]], la [[semiòtica]], etc.
* Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'[[equipaments]], d'[[habitatge]], d'[[infraestructures]] i [[transport]], de medi ambient i [[protecció a la natura]], de gestió de recurssos, etc.
Linha 6 ⟶ 7:
L'urbanisme tradicionalment s'ha associat a l’[[arquitectura]], ja que aquesta disciplina s'aplica al conjunt de coneixements pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats. Els qui es dediquen a aquesta [[professió]] són els urbanistes o planificadors urbans, si bé, a molts [[país|països]], entre els quals [[Espanya]], l'urbanisme és una [[especialització]] o extensió de les professions d'[[arquitecte]] o [[enginyeria civil]].
 
[[Fitxer:Houndsditch.jpg|thumb|250px|[[Houndsditch]]street, [[1872]]. Gustave Doré]]Els orígens moderns de l'urbanisme s'han de cercar en l'activitat de determinades [[Societat filantròpica|societats filantròpiques]] i legisladors d'[[Anglaterra]], recolzades per la difusió de novel·les, articles periodístics, etc. com les obres de l'escriptor [[Charles Dickens]] i [[Friedrich Engels]],<ref>Leonardo Benevolo. [http://ggili.com/es/tienda/productos/historia-de-la-arquitectura-moderna «Historia de la Arquitectura Moderna», ] pag 167 i seg. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona. ISBN 9788425217937</ref> així com de determinats [[dibuix|dibuixos]] o [[gravat|gravats]] de [[denúncia]] com els dels pintors [[Gustave Doré]], [[Honoré Daumier]], etc., així com l'activitat dels moviments [[Higienisme|higienistes]] sorgits a mitjans del [[segle XIX]] a [[França]] i l'[[Imperi austrohongarès]] com a reacció enfront del desordre en el creixement de les ciutats com a conseqüència de la [[Revolució industrial]]. Aquests moviments postulaven, entre altres idees, la necessitat de sanejament de les ciutats mitjançant la construcció de [[clavegueres]] o l'adopció de normes sobre la superfície mínima i [[ventilació]] dels [[habitatge]]s.
 
La planificació urbana inclou tant l'ordenació, el [[disseny]] i la [[gestió]] dels nous [[barri]]s i ciutats com la renovació o reforma dels (o de les) existents, mitjançant l'adaptació dels mètodes de planificació urbana a les barriades i ciutats en declivi.