Sándor Márai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
Al 1919 tras passar per Praga, Márai arriba a Alemanya i en 1919 es va matricular al ''Institut für Zeitungskunde'' de Leipzig, on assistira a algunes classes de periodisme i treballara de redactor a varies publicacions del moment (''Prager Tagblatt'').
Després de Praga i Leipzig, Marai durant un curt període s’instal·là a la República de Weimar.
Després de Praga i Leipzig, Marai durant un curt període s’instal·là a Weimar, ciutat on havia viscut i estudiat l’autor de ''Faust.'' ''A Confessions d'un burgués''<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Márai|nom=Sándor|títol=Confesiones de un burgués // Trad. Judit Xantus Szarvas.|url=http://cataleg.bnc.cat/search~S13*cat?/X(marai%2C+sandor)&SORT=DX&l=spa/X(marai%2C+sandor)&SORT=DX&l=spa&SUBKEY=(marai%2C+sandor)/1%2C50%2C50%2CB/frameset&FF=X(marai%2C+sandor)&SORT=DX&l=spa&26%2C26%2C#|edició=Barcelona : Salamandra|llengua=Castellà|data=2006|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, la seva novel·la autobiogràfica, diu: ''Goethe m’acompanya per la meva vida i marca cada etapa del meu creixemen''t. Va considerar durant un temps escriure en alemany, però finalment va decidir-se per la seva llengua materna, l'hongarès.▼
Allí va passar uns anys d'aprenentatge bohemi entre escriptors i cafès d'artistes, guanyant-se el suport amb l'escriptura d'articles periodístics, cròniques, proses breus i poemes. En aquesta època observo personalment els inicis del Nazisme sense arribar a imaginar-se en el que acabaria.
▲
Més tard va anar a viure a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] i després es traslladarà a [[Berlín]] (1921) on va reprendre els seus estudis de periodisme. Allí va començar a treballar amb una energia imparable com a col·laborador de diaris com ''Der Drache'' o ''Frankfurter Zeitung''.
Linha 29 ⟶ 33:
Márai s’hi sentia estranger a aquella ciutat on convivien un gran nombre d’immigrants. Només els desplaçats procedents de Rússia s’acostaven als dos-cents mil. ''Era un món interessant i contradictori, i tan estrany que provocava desconsol'' escriu a ''Confessions d'un burgués''<ref name=":0" />.
[[Fitxer:Sandor Marai i Ilona Matzner.png|miniatura|Paris, 1923. Casament.]]
Al abril de 1923
Es una època caracteritzada per la inestabilitat política i econòmica, potser per això va traslladar-se amb la seva família de Berlín a [[París]], tot i que després tornara per a continuar la seva carrera literària on es convertira en un dels novel·listes mes destacats a la Hongria del anys 30.
Linha 55 ⟶ 59:
Els vint anys que va viure a Budapest constitueixen el període més llarg de la seva vida i el més important de la seva carrera com a periodista: va escriure milers d’articles i va publicar textos breus sobre novel·la i assaig.
En les seves obres, Márai retratava la decadència del món burgès, que era el seu món, i els seus ideals cada vegada més deslluïts, así como les possibilitats de les relacions humanes.
Pel que fa al seu estil, tractava els seus personatges amb ironia/autoironia ''(Csutora''), amb tendresa (''Confessions d'un burgués'', ''L’última trobada'') i el seu tema constant i persistent dels límits de les relacions humanes (''Divorci a Buda'', ''L’herència d’Eszter'').
Al 1941, a ''Patrulla a Kassa''<ref>Obre sense traduïr.</ref> va escriure: ''per més que m’ho proposés no podria ser cap altra cosa que hongarès, cristià, burgès i europeu''. Els ''Dietaris''<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Márai|nom=Sándor|títol=Dietaris 1984-1989 // Trad. Francesc Rovira i Jordi Giné de Lasa.|url=|edició=Barcelona - Empúries: Salamandra|llengua=Català|data=2008|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, escrites a partir de 1943 i fins a la seva mort, es convertirien en una de les seves obres més destacades.
En aquella època rebia el reconeixement de la societat per a la qual escrivia, però no així a l'estranger pel aïllament que comporta una guerra. Dins de la seva genialitat l'anonimat es colava en la seva vida derivat del seu temps i situació geogràfica.
Quan els nazis van accedir al poder a Alemanya, l'escriptor hongarès va ser un dels primers a oposar-se obertament a Hitler amb contundents articles. Amb l'incorporacio d'Hongria a les forces de l'eix el 1941, Márai va tenir dues opcions: continuar oposant-se obertament a l'Alemanya Nazi i a l'aliança amb ella (la qual cosa ho portaria sens dubte a la mort en un camp de concentració) o dedicar-se a la literatura allunyada de la política.
Al 1945 es nomenado membre de L’Academia de Ciencias de Hongría. Aquest any van perdre tot el seu món, una bomba va impactar contra el seu pis, la biblioteca i el lloc on creava les seves obres van cremar-se totalment. L’ocupació alemanya va ser substituïda per l’ocupació soviètica i l’a incipient dictadura comunista li féu la vida impossible. ▼
Sense possibilitat d'escapar, l'Estat dictatorial Hongarès el s'encamino a la segona, assegurant la seva seguretat sempre que no intervingués en política i menys encara escrivís sobre ella, ja que Márai era la ploma més autoritzada d'aquesta nació i la seva possible detenció es convertiria en propaganda negativa per al règim. Després de la guerra, serà severament criticat pel filòsof [[György Lukács]] en considerar-lo un "autor burgès". [[Fitxer:La casa de Sándor Márai bombardejada (Budapest, 1945).png|miniatura|Budapest, 1945. Casa de Sándor Márai bombardejada.]]
▲Al 1945 es
L’ocupació alemanya va ser substituïda per l’ocupació soviètica i l’a incipient dictadura comunista li féu la vida impossible. Márai vaig ser molt critic amb el nazisme i a la vegada tampoc va sentir ninguna afinitat ideològica amb el regimen comunista. Tras la II Guerra Mundial amb l’arribada del govern comunista i el fet que ''no el deixessin callar lliuremen''t, segons havia dit ell mateix, va portar-lo a marxar definitivament del seu país amb la seva muller, Ilona Matzner i el seu fill, János<ref>{{Ref-web|url=http://www.imdb.com/name/nm0617252/bio|títol=Sándor Márai bio at Imdb database|consulta=20 nov 2017|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>.
Després de la marxa del seu país, la seva obra, tant novel·les, obres de teatre com poemes, va ser prohibida a l'Hongria comunista, fet que va provocar que la seva narrativa fos desconeguda internacionalment fins a la caiguda del comunisme als països de l'Est.
| |||