Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

Els romans van atorgar un alt valor a la paraula escrita, com ens ho indica la seva obsessió pels documents i les inscripcions públiques. La burocràcia imperial era tan dependent de l'escriptura que el [[Talmud|Talmud de Babilònia]] declarava que «si tots els mars fossin de tinta, tots els canyissars fossin plomes, tots els cels pergamí i tots els homes escrivents, serien incapaços d'establir l'abast complet de les preocupacions del govern romà».<ref>[[Clifford Ando]], ''Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire'' (University of California Press, 2000), pp. 86-87.</ref> Les estimacions sobre el percentatge d'[[alfabetisme]] a l'Imperi l'han situat entre un 5% i un 30% o més, depenent de la definició que es doni d'«alfabetisme».<ref>William V. Harris, ''Ancient Literacy'' (Harvard University Press, 1989), p. 5; William A. Johnson, ''Ancient Literacies: The Culture of Reading in Greece and Rome'' (Oxford University Press, 2009), pp. 3-4, especialment la nota 5; T.J. Kraus, «(Il)literacy in Non-Literary Papyri from Graeco-Roman Egypt: Further Aspects of the Educational Ideal in Ancient Literary Sources and Modern Times», ''Mnemosyme'' 53.3 (2000), p. 325; Marietta Horster, «Primary Education», dins ''The Oxford Handbook of Social Relations in the Roman World'', pp. 89 i 97-98.</ref> L'abscènciaabsència d'intervenció per part de l'estat en l'accés a l'educació va ser una barrera per a l'alfabetisme, ja que els únics que es podien permetre una educació formal eren els fills de les famílies que se la podien pagar.<ref>Christian Laes, ''Children in the Roman Empire: Outsiders Within'' (Cambridge University Press, 2011, publicat originàriament en neerlandès el 2006), p. 108; Horster, «Primary Education», dins ''The Oxford Handbook of Social Relations in the Roman World'', p. 89.</ref>