Qualitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}} |
fusiono amb Concepte de qualitat |
||
Línia 1:
{{Polisèmia|Qualitat (desambiguació)}}
La '''qualitat''' és formalment, segons les normatives [[ISO 9000|ISO 9000:2000]], el grau en què un conjunt de característiques s'adapta als [[requeriment]]s d'un [[Producte (màrqueting)|producte]], [[sistema]] o [[servei]]. Inclou un màxim de [[defecte]]s, que pot no ser [[zero|nul]], comunament establert i pactat entre els diferents usuaris, i en particular entre el que ofereix el producte, sistema o servei i qui el rep.
Alguns autors defenen la qualitat amb diferents perspectives, en aquest sentit (Juran, 1990) pensa en la qualitat com “l’adequació a l’ús” també va ser l’Impulsor de la qualitat destinada al client. (Deming, 1989) propose la qualitat en termes de capacitat que tenen per garantir la satisfacció del client, oferint els productes i serveis al cost més baix. Segons (Feigenbaum, 1990), totes les característiques del producte i servei provinents de Màrqueting, Enginyeria Manufactura i Manteniment que estiguin relacionades directament amb les necessitats del client, són considerades qualitat. (Ishikawa, 1949) Desenvolupà les estratègies específiques de la qualitat al Japó, que impliquen des dels nivells més alts de l’empresa fins als més baixos. Va impulsar els cercles de qualitat i Creà els diagrames de causa-efecte, sovint anomenats diagrames d’Ishikawa. La intenció de (Crosby,1979) era canviar el concepte i actitud respecte a la qualitat i adquirir el compromís de l’alta direcció deia que si es millora la qualitat, els costos baixen i augmenta la rendibilitat. D'aquest raonament va néixer el seu postulat més famós: la qualitat és gratuïta. Impuls a la idea dels zero defectes.
== Diferents perspectives per definir la qualitat ==
* Transcendent: la qualitat és una propietat absoluta, sinònim d'excel·lència. En aquest punt de vista de la qualitat, es tracta d'"una cosa cap a la qual ens esforcem com un ideal, però mai es pot implementar completament". Es pot reconèixer mitjançant l'experiència, però no es pot concretar ni mesurar.
* Basada en les característiques del producte: la qualitat ve definida per les característiques pròpies i desitjades d'un bé. Es refereix a la quantitat mesurable d'atributs que presenta un bé, com: la qualitat de disseny, la qualitat objectiva i la qualitat externa).
* Basada en el client: La qualitat l'avalua l'usuari. Visió personal de la qualitat en funció de les necessitats i preferències particulars de cada client.
* Basada en el procés de fabricació: Conformitat amb les normes o procediments de fabricació. Es mesura en funció de l'existència d'errors durant el procés de fabricació.
* Basada en el valor: La qualitat ve definida en funció del preu. Valor = relació qualitat / preu. El client avalua conjuntament la qualitat d'un producte i el seu preu.
La qualitat s'ha d'entendre des d'una perspectiva global, a través de dos aspectes complementaris:
La Qualitat externa: s'emfatitza la satisfacció de les necessitats dels clients.
La Qualitat interna: dissenyar el servei en funció del client i prestar d'acord amb les especificacions de disseny.
== Evolució històrica ==
Linha 6 ⟶ 21:
A continuació describiem les principals fases històriques per les quals ha passat el concepte de qualitat i la seva gestió des dels seus inicis fins a l'actualitat:
== L'evolució de la qualitat ==
La qualitat no es genera de manera espontània. Es requereix un sistema de direcció o gestió de la qualitat. No apareix en un moment concret del temps, sinó que s’ha anat desenvolupant de diverses formes segons les circumstàncies i necessitats.
En el procés d’evolució de la qualitat dins de l’època industrial es poden distingir quatre etapes:
=== Etapa 1: Qualitat mitjançant inspecció ===
Aquesta etapa es correspon amb el naixement del sistema industrial modern, en el que la producció artesana en els tallers és substituïda per la producció en sèrie en les fàbriques.
La funció d’inspecció consistia bàsicament a examinar de prop i de forma crítica el treball per a comprovar la seva qualitat i detectar els possibles errors. La cosa important era que el producte s’adeqüés als estàndards establits per què es pensava que el client jutjava la qualitat prenent com a base la uniformitat, la que sols era possible si el fabricant se cenyia a aquestes especificacions.
En l'àmbit teòric destaca en aquesta etapa la publicació en 1922 del llibre de G. S. Radford El control de la qualitat en la fàbrica.
=== Etapa 2: Control estadístic de la qualitat ===
La clau d’aquesta etapa se situa en els resultats d’una sèrie d'investigacions realitzades per W.A. Shewhart en la Bell Company que finalitzen amb la publicació en 1931 del llibre Economia del control de qualitat en els productes fabricats.
Shewhart és el primer a reconèixer que en tota producció industrial es dóna una variació en el procés, que, inclús existeix en peces produïdes per un mateix operari i amb la mateixa maquinària.
Les tècniques del control d’estadístiques de la qualitat es van desenvolupar i es van començar a aplicar per un fet no relacionat amb la direcció d’empreses: la participació dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial. La necessitat de produir grans quantitats d’armament va portar a què molts dels especialistes de la Bell ocuparen llocs rellevants en la Secció de Control de Qualitat del Departament de Guerra creada en 1942. L’èxit de la utilització d’aquestes tècniques i la seva aplicació en diferents empreses van afavorir la seva ràpida disseminació a les altres branques industrials, així com el seu ensenyament en àmbits acadèmics.
=== Etapa 3: L’assegurament de la qualitat ===
El pas cap a aquesta nova etapa es produeix quan s’admet que el control estadístic de la qualitat també té implicacions en l'administració de l'empresa i no exclusivament per al departament de producció. Els nous sistemes de qualitat, a més del control en la fabricació, inclou el desenvolupament de nous productes o el servei al client. Encara que el control estadístic del procés va continuar sent una manera de prevenir defectes, a partir dels anys cinquanta van aparèixer nous elements que van fer un gir al control de la qualitat: els costes de la qualitat, el control total, l'enginyeria de la fiabilitat i zero defectes.
J. Juran va publicar en 1951 el llibre Manual de control de qualitat. Considerava que alguns costes de producció, com els de prevenció i altres de control de la qualitat, eren inevitables, però els costes relacionats amb els productes defectuosos, com el material de deixalles, les hores invertides en reparacions es podien evitar. Suprimint aquests costs e invertint en el millorament de la qualitat s'aconseguirien estalvis substancials.
A. Feigenbaum va proposar tres etapes bàsiques: control del nou disseny, control del material que es rep i, per últim, control a peu de màquina.
També es van desenvolupar altres arguments com l'enginyeria de la fiabilitat, que pretenia una garantia per l’exercici acceptable dels productes. Es van utilitzar tècniques de predicció com l'anàlisi modal dels errors i efectes o la retroalimentació procedent d’informes pel nombre d’errors dels productes actuals. Els programes de zero defectes es van basar en la idea de fer veure entre els treballadors que les tasques es podien fer bé a la primera.
=== Etapa 4: La qualitat com a estratègia competitiva ===
En aquesta etapa es produeixen canvis importants en els plantejaments: la qualitat passa a ser d’interès per a l’alta direcció, es relaciona amb la rendibilitat, es defineix des del punt de vista del client i s'inclou dins del procés de la planificació estratègica. És més, per a alguns és un factor clau de la competitivitat.
Ja no era suficient amb una producció sense defectes o amb un control estadístic, sinó que la qualitat va passar a ser definida des de la perspectiva del client. Això va implicar la necessitat dels estudis de mercat per a comparar la qualitat amb altres competidors o considerar la vida dels productes després del moment de la seva venda. La gestió estratègica de la qualitat utilitza mètodes i ferramentes de les etapes anteriors però té una relació més estreta amb la rendibilitat de l'empresa, és més sensible als aspectes competitius i considera la perspectiva del consumidor, i de la millora continua de tots els processos. La gestió estratègica pot millorar la competitivitat de les empreses perquè l’alta direcció la considera el punt de partida per planificar de manera estratègica tota l’activitat de l'empresa, de tal manera que al client li entreguen productes que respon a les seves necessitats i amb una qualitat superior a la dels seus competidors.
=== Inspecció ===
Linha 98 ⟶ 147:
# Existeix una característica de la qualitat moderna que és universal. En el passat, quan s'intentava millorar la qualitat, típicament definida com a produir menys parts defectuoses, es va fer això a expenses d'un major cost, temps de producció, temps de cicle, etc. Es pensava que no es podien obtenir menys parts defectuoses i un cost menor i un cicle de producció més curt, etc. No obstant això, quan les tècniques modernes de qualitat s'apliquen correctament als negocis, enginyeria, fabricació o processos de muntatge, tots els aspectes de la qualitat - [[satisfacció]] del client ''i'' menys defectes/errors ''i'' temps de cicle ''i'' temps/productivitat de tasques ''i'' cost total, etc. - han de millorar o, si un d'aquests aspectes no millora, s'ha de mantenir almenys estable i no empitjorar. Així, la qualitat moderna té la característica de què crea beneficis conjunts, no exclusius.
# La visió més progressista de qualitat és la que diu que és definida enterament per l'usuari i està basada en l'avaluació d'aquesta persona de la seva experiència completa com a usuari. L'experiència de l'usuari és la suma de tots els punts de contacte que els clients tenen amb els productes i serveis de la companyia, per definició una combinació d'aquestes. Per exemple, cada cop que algú compra un producte es forma una impressió basada en com va ser venut, com va ser entregat, com va funcionar, com va ser suportat, etc.
== Les 8 dimensions de la qualitat (Garvin, 1988) ==
Presentacions: característiques funcionals primàries del bé o servei. Exemple, en una impressora la seua rapidesa d’impressió, memòria, consum, etc.
* Peculiaritats: atributs addicionals que complementen el bé o servei, no és imprescindible per al funcionament bàsic d'un producte. Exemple, l’aire condicionat en una entitat bancaria.
* Fiabilitat: el producte es comporta segons l’esperat en el període d’ús, els productes deuen satisfer als clients durant tot el seu període d’ús.
* Conformitat amb les especificacions: les característiques del producte compleixen les normes o especificacions establertes per a aquestes.
* Durabilitat: període mitjà de vida d’un bé o servei, temps d’utilització d’un bé o servei, temps d’utilització d’un producte abans d’avariar-se. A - major fiabilitat major durabilitat, el cost de manteniment serà menor i no compensarà canviar-lo.
* Utilitat o servei: aspectes intangibles del producte com ràpides, cortesia, amabilitat, competència en el treball, professionalitat, etc.
* Estètica: depèn de la valoració personal, és subjectiva a les preferències de l’usuari, es destaquen aspectes com l’olor, sabor, tacte o so. És impossible satisfer a tots els clients en el mateix grau.
* Qualitat percebuda o percepció: la reputació té una poderosa influencia en la percepció de la qualitat que el client té respecte al nostre producte, tenen en conter aspectes com la imatge de l’empresa, les opinions de tercers o les publicacions realitzades.
Mitjançant la utilització i combinació d’aquestes dimensions l’empresa té l’oportunitat de diferenciar-se dels seus competidors.
== Referència bibliogràfica ==
Garvin: Llorens, F.J. y Fuentes, M.M. (2005): Gestión de la calidad empresarial. Fundamentos e Implantación. Pirámide, Madrid. Capítulo 1.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Garvin: Llorens, F.J. y Fuentes, M.M. (2005): Gestión de la calidad empresarial. Fundamentos e Implantación. Pirámide, Madrid. Capítulo 1|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>
Garvin, David A. "What does “product quality” really mean." Sloan management review 1 (1984).<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Garvin, David A. "What does “product quality” really mean." Sloan management review 1 (1984).|url = |data = |pàgines = }}</ref>
Garvin, David A. "Competing on the 8 dimensions of quality." Harvard business review 65.6 (1987): 101-109<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Garvin, David A. "Competing on the 8 dimensions of quality." Harvard business review 65.6 (1987): 101-109|url = |data = |pàgines = }}</ref>
Radford, G. S. (1922). The control of quality in manufacturing. Ronald Press Company.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Radford, G. S. (1922). The control of quality in manufacturing. Ronald Press Company|url = |data = |pàgines = }}</ref>
Shewhart, W. A. (1931). Economic control of quality of manufactured product(Vol. 509). ASQ Quality Press.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Shewhart, W. A. (1931). Economic control of quality of manufactured product(Vol. 509). ASQ Quality Press.|url = |data = |pàgines = }}</ref>
Juran, J. M. (1962). Quality control handbook. In Quality control handbook. McGraw-Hill.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Juran, J. M. (1962). Quality control handbook. In Quality control handbook. McGraw-Hill.|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>
== Referències ==
| |||