Metó (astrònom): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
dades i referència |
||
Línia 20:
| lloc_web =
}}
'''Metó d'Atenes''' (
Metó apareix breument com un personatge a l'obra d'[[Aristòfanes]] ''[[Els ocells (obra)|Els ocells]]''. Va sobre l'escenari duent instruments de [[topografia]] i és descrit com un geòmetra que "pretén mesurar les planes aèries i dividir-les en carrers". No es conserva cap de les seves obres.<ref>Toomer, G.J. "Meton". A: ''Dictionary of Scientific Biography''. New York: Charles Scribner's Sons, 1970-1980. Vol. 9, p. 337-340</ref>
Metó es va allistar a l'exèrcit atenenc poc abans de que aquest marxés cap a l'[[Setge de Siracusa (413 aC)|expedició de Siracusa]] el 413 aC. Com que coneixia perfectament el futur i la desgràcia de l'expedició, per haver consultat les estrelles, va intentar per tots els mitjans no embarcar. [[Plutarc]] diu que a l'igual que Metó, [[Sòcrates]] també s'havia oposat a aquesta guerra contra [[Sicília]], ja que el seu "geni familiar" li hauria predit el fatal desenllaç.
Per a evitar el seu destí, Metó va fingir que s'havia tornat boig i va cremar casa seva. Plutarc diu que ho va fer millor que [[Odisseu]], que va dir que estava boig per no anar a la [[guerra de Troia]]. Però el mateix Plutarc explica després, que Metó no va fingir bogeria, sinó que la seva casa s'havia cremat de nit, i va anar corrents a l'[[àgora]] molt afligit, demanant que en atenció als béns perduts i a la desventura que correria la guerra, alliberessin el seu fill del servei, que havia estat nomenat cap d'una [[trirrem]]. Claudi Elià diu que els [[Arcont|arconts]] van alliberar finalment Metó i el seu fill de les seves obligacions militars.<ref>{{ref-llibre|cognom=Montero|nom=Santiago|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad|pàgines=211|lloc=Valladolid|editorial=Trotta|any=1997|isbn=8481641618}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
==Enllaços externs==
|