Revisió del 09:33, 22 oct 2017 modifica Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.600 edits m enllaç Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 19:46, 22 nov 2017 modifica desfés Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.600 edits dades i referència Edició següent →
Línia 20: \| lloc_web = }} '''Metó d'Atenes''' (~~''Meton'',~~en [[grec antic]] {{polytonic\|Μέτων}} ''Méton'') fou un [[matemàtic]], [[astrònom]], [[astròleg]], [[geòmetra]], i [[enginyeria\|enginyer]] [[Antiga Grècia\|grec]] que va viure a [[Atenes]] al [[segle V aC]]. És conegut pel seu [[cicle metònic]] de 19 anys que va introduir al [[432 aC]] al calendari [[any embolismal\|lunisolar]] de l'[[Àtica]] com mètode per al càlcul de dates. Metó va trobar que 19 [[any tròpic\|anys solars]] són gairebé igual a 235 [[mes\|mesos]] lunars i a 6.940 dies. Va ser un dels primers astrònoms grecs a fer observacions astronòmiques exactes. Treballant amb [[Euctemó]], va observar el [[solstici]] d'estiu el 27 de juny del 432 aC, que significava el [[Cap d'any]] pels atenesos. Metó apareix breument com un personatge a l'obra d'[[Aristòfanes]] ''[[Els ocells (obra)\|Els ocells]]''. Va sobre l'escenari duent instruments de [[topografia]] i és descrit com un geòmetra que "pretén mesurar les planes aèries i dividir-les en carrers". No es conserva cap de les seves obres.<ref>Toomer, G.J. "Meton". A: ''Dictionary of Scientific Biography''. New York: Charles Scribner's Sons, 1970-1980. Vol. 9, p. 337-340</ref> Metó va ser un dels primers astrònoms grecs a fer observacions astronòmiques exactes. Treballant amb [[Euctemó]], va observar el [[solstici]] d'estiu el 27 de juny del 432 aC, que significava el [[Cap d'any]] pels atenesos. Metó es va allistar a l'exèrcit atenenc poc abans de que aquest marxés cap a l'[[Setge de Siracusa (413 aC)\|expedició de Siracusa]] el 413 aC. Com que coneixia perfectament el futur i la desgràcia de l'expedició, per haver consultat les estrelles, va intentar per tots els mitjans no embarcar. [[Plutarc]] diu que a l'igual que Metó, [[Sòcrates]] també s'havia oposat a aquesta guerra contra [[Sicília]], ja que el seu "geni familiar" li hauria predit el fatal desenllaç. ~~Metó apareix breument com un personatge a l'obra d'[[Aristòfanes]] "Els ocells". Va sobre l'escenari duent instruments de [[topografia]] i és descrit com un geòmetra.~~ Per a evitar el seu destí, Metó va fingir que s'havia tornat boig i va cremar casa seva. Plutarc diu que ho va fer millor que [[Odisseu]], que va dir que estava boig per no anar a la [[guerra de Troia]]. Però el mateix Plutarc explica després, que Metó no va fingir bogeria, sinó que la seva casa s'havia cremat de nit, i va anar corrents a l'[[àgora]] molt afligit, demanant que en atenció als béns perduts i a la desventura que correria la guerra, alliberessin el seu fill del servei, que havia estat nomenat cap d'una [[trirrem]]. Claudi Elià diu que els [[Arcont\|arconts]] van alliberar finalment Metó i el seu fill de les seves obligacions militars.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Montero\|nom=Santiago\|títol=Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad\|pàgines=211\|lloc=Valladolid\|editorial=Trotta\|any=1997\|isbn=8481641618}}</ref> ~~No es conserva cap de les seves obres.~~ == Referències == {{referències}} * Toomer, G. J. "Meton." ''Dictionary of Scientific Biography'' 9:337-40. ==Enllaços externs==

Metó (astrònom): diferència entre les revisions