Epokhé: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 6:
Segons la definició [[Sext Empíric]], l'epokhé és «l'estat de repòs mental pel qual ni afirmem ni neguem», o una actitud mental d'impertorbabilitat o [[ataràxia]]. El concepte tenia diferents graus d'intensitat, segons els diferents filòsofs d'aquest corrent, abastant des de la suspensió radical del judici per a alguns en el cas d'especulacions teòriques, fins a posicions del probabilisme en d'altres casos. Pel que fa a aspectes no ja teòrics sinó pràctics, el concepte tendia a confondre's amb la metripatia, que es pot traduir com l'adopció d'una actitud de prudència quan es tracta d'avaluar sentències de caràcter moral.
== Epokhé i fenomenologia ==
En la fenomenologia de [[Husserl]], el concepte d'epokhé es redefineix d'una manera més radical, com un canvi fonamental d'actitud no només respecte del coneixement i les teories ja existents, sinó també davant de la pròpia realitat, canvi d'actitud que Husserl descriu amb les imatges de "posar-se entre parèntesis" (''Einklammerung''), de "desconnexió" (''Ausschaltung'') de la quotidianitat. Aquest seria un pressupòsit del mètode per arribar al que Husserl denomina reducció fenomenològica.
Tal radicalitat permet de distingir l'epokhé en sentit husserlià, no només de l'epokhé clàssica, sinó també de tot altre concepte amb el qual puguin presentar-se analogies, entre els que poden citar-se el dubte cartesià o l'abstenció d'explicacions metafísiques propugnada per [[Auguste Comte]]. Tampoc no és la negació de la realitat.
Aquest canvi radical davant de l'actitud natural dóna pas a un llindar del coneixement filosòfic. [[Ferrater Mola]] explica que en aquesta «posada entre parèntesis» no només queden tancades les doctrines i teories respecte de la realitat, sinó també la pròpia realitat: com a conseqüència, la realitat no resulta modificada sinó "alterada". Només aquesta actitud permetria atènyer la consciència pura o transcendental.
== Referències ==
| |||