'''Ataràxia''' (en [[grec antic: ἡ ἀταραξία, jònic: -ιη. En majúscula:]] Ἀταραξίαἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels [[epicuri]]s, [[estoic]]s i [[escèptic]]s, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 16|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
