Diferència entre revisions de la pàgina «Bao»

56 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
desambiguo
m (desambiguo)
La lingüista [[Renada Laura Portet]], en canvi, sosté la grafia '''Bao'''<ref>{{Ref-web|url= http://www.gencat.cat/llengua/BTPL/ICOS2011/294.pdf|títol=Toponímia nordcatalana i vandalisme onomàstic, Renada-Laura Portet (Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Annex. Secció 12)| consulta=19.05.2016| editor=Generalitat de Catalunya (Gencat.cat)}}</ref> sense accent, el mateix feia l'[[IEC]] en el ''Nomenclàtor toponímic de Catalunya del Nord''. Aquesta forma reflecteix més bé la pronúncia popular actual, en la qual es dóna un desplaçament d'accent cap a la forma plana del mot (tonicitat en la ''-a-''); aquest desplaçament d'accent està també justificat per Joan Coromines.<ref name="Coro"/> Cal dir que aquesta forma sense accent és l'actualment preferida<ref>[http://www.airenou.cat/ Pàgina web de l'associació cultura ''Aire Nou'' de Baó]</ref> pels baotencs, així com per les seves institucions culturals.
 
D'altra banda, Joan Becat<ref>{{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |capítol=14-Baó |títol=Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner |editorial=Terra Nostra |lloc=Perpinyà |data=2015 | col·lecció=Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII |id =ISSN 1243-2032 }}</ref> recomana la forma accentuada en el seu ''Atles Toponímic de Catalunya Nord'', obra ara per ara definitiva sobre la toponímia nord-catalana. Joan Becat és membre de l'[[IEC]] i la seva obra rep l'aval de la [[Universitat de Perpinyà Via Domícia|Universitat de Perpinyà]]. Com a conclusió, es pot considerar la forma accentuada, ''Baó'', de caràcter més acadèmic, i la forma sense accentuar, ''Bao'', de caràcter més popular. Totes dues formes, així doncs, es poden considerar vàlides, admissibles i equivalents.
 
== Geografia ==
 
El terme comunal de Baó, de 79.000 hectàrees d'extensió, s'estén<ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.81968699112456,42.7064268282767&z=14&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&permalink=yes El terme de Baó en els ortofotomapes de l'IGN]</ref><ref>[http://tab.geoportail.fr/?c=2.81968699112456,42.7064268282767&z=14&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS:WMTS(1)&l2=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES:WMTS(1)&l3=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.CASSINI:WMTS(1)&permalink=yes Baó a les ''Cartes de Cassini'' ofertes per l'IGN]</ref> a la riba esquerra de la Tet, dins de la subcomarca d[[Riberal de la Tet|el Riberal]]. És un terme bàsicament pla, però situat en un lleuger coster: el punt més baix és a la riba de la [[Tet]], on es troba a l'entorn dels 45 m alt, mentre que al nord del terme comunal s'arriba als 80, a les partides de la Garona i dels Pinyers.
 
Aquest terme està format per tres terrasses: una, la més baixa, a la vora de la Tet, conté la zona on hi havia els meandres del riu, amb algunes zones hortives i una important pedrera d'aprofitament del material sedimentari de la Tet allí dipositat; un xic més al nord, la segona terrassa, del quaternari més recent, que conté el poble i la zona amb plantacions d'arbres fruiters. Més de la meitat nord del terme està format per una tercera terrassa, del quaternari mitjà, de terra aspra -de fet, al Rosselló s'anomena ''l'aspre'' a aquest tipus de sòl, on es troben les vinyes, que donen poca producció, però de qualitat excel·lent. Si no fos per les vinyes, aquesta terra només fóra apta per a una vegetació de garrigues.