{{Grup humà|image=Plan des peuples gaulois.svg|caption=Situació dels cenomans prop d'[[Armòrica]]}}
Els '''cenomans''' (llatí ''Cenomani'' o ''Cenomanes''Aulerci o ''Commoni'', també ''Segobrii'' o ''SebrogigiiCenomani'') foren un poble gal de la [[Gàl·lia Cèltica]] que Cèsar esmenta com [[aulercis]] cenomans. Vivien a l'est dels [[carnuts]] entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] a la regió del [[Maine (França)|Maine]]. TotLa iseva quecapital consideratsfou, lígurssegons elPtolemeu, seuVindinum. nomEs eravan celtaunir (''sego''a i[[Vercingètorix]] ''brigos''el :[[52 "(elsaC]] de)i lavan fortaenviar tribu";cinc brigosmil eshomes transcriu ''briges'' en grec. En territori dels segobrigis es diu que els foceus van fundara [[MassàliaAlèsia]].
La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a [[Vercingètorix]] el [[52 aC]] i van enviar cinc mil homes a [[Alèsia]].
Un altre grup de '''cenomans''' vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Mantua]]
