Geraldine Farrar: diferència entre les revisions

El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música permetent-li estudiar piano. A l'edat de 14 anys , la futura cantant donà un concert a Melnrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]] i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli LehmannLehman]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida en ''[[Faust (òpera)|Faust]]'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]]'' de [[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]]'' de [[Jules Massenet]], i Julieta en ''[[Romeu i Julieta]]'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]].

El 1904 a Montecarlo canta la ''[[La Bohème]]'' al costat de [[Enrico Caruso|Caruso]] el l905 prengué part en l'estrena d''[[Amica]]'' de [[Pietro Mascagni|Mascagni]], en substitució de la [[Emma Calvé|Calvé]] que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com (''[[Don Carlos (Verdi)]], [[Tannhäuser (Wagner)]], [[Le roi de Lahore]]'') i fou intèrpret a Varsòvia d'''[[L'Ancêtre]]'' de [[Camille Saint Saëns|Saint-Saëns]] la soprano LehmannLehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a ''[[Don Giovanni]]'' a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.