Avenc Montserrat Ubach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Reanomeno una imatge i esborro l'altra, sense relació amb el tema |
Adició informe del document de la foto. |
||
Línia 36:
== Nom de l'avenc ==
[[Fitxer:Montserrat Ubach a la primera exploració de l'avenc el 1963..tif|alt=1963. Montserrat Ubach en la primera exploració de l'avenc.|miniatura|1963. Montserrat Ubach en la primera exploració de l'avenc.]]
[[Fitxer:INFORME_SOBRE_SUPOSAT_DOCUMENT_DE_1593.png|miniatura|[http://www.guimera.info/sarawak/02-AVENC/informe_documentpujantell.pdf Informe] dels experts sobre el document de la foto inferior.]]
[[Fitxer:Bofia1.jpg|alt=Bòfia de Torremàs|miniatura|Document notarial que parla de l{{'}}''Obach de la Bofia'']]
Avenc Montserrat Ubach<ref name=":1" /><ref name=":4">{{Ref-web|url=http://www.icc.cat/vissir/index.html?NjTvw1GGJ|títol=ICGC - Vissir3|consulta=2017-08-30|nom=Institut Cartogràfic i Geològic de|cognom=Catalunya}}</ref> o Bòfia de Torremàs<ref name=":2" /><ref name=":5" /><ref name=":6" /> segons el nomenclàtor oficial de Catalunya<ref name=":3" />, ratificat el 27 de novembre de 2014 per la Direcció de la Comissió de Toponímia de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans.
Linha 65 ⟶ 66:
Aquest avenc era conegut per la família de Cavallera Baixa que, durant la [[guerra civil espanyola]] havien amagat objectes en la saleta superior que comunica amb les dues boques que té la cavitat.<ref>Centre de Documentació Espeleològica. 2013. "El nom de l'avenc Montserrat Ubach". Tot sobre l'avenc Montserrat Ubach. Ed. Comissió de Protecció de l'avenc Montserrat Ubach de la Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. </ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2009. "45 anys de la primera exploració a l'avenc Montserrat Ubach (Cavallera, Solsonès). Records d'aquells anys i d'aquella gent". Muntanya núm. 881. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.</ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2001. "Canalda: Coves i gent". Canalda 1.100 anys: 901-2001. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida. </ref><ref>Ubach Tarrés, Montserrat. 2010. "Avenc Montserrat Ubach". Caminada popular de Canalda 2010. Ed. Comissió Canalda 1.100 anys. Canalda, Lleida. </ref>
A començaments de [[1962]], una jova espeleòloga [[manresa]]na, Montserrat Ubach Tarrés, acaba de concloure un curset d'espeleologia a la seva ciutat natal i inicia la recerca de cavitats inèdites, primer al [[Berguedà]] i a continuació en al [[Solsonès]], en aquells temps una comarca espeleològicament verge.{{sfn|Ubach Tarrés|Escolà Boada|1968}} Per la seva curta edat l'acompanyen els seus pares, Josep Ubach i Carme Tarrés que, esperonats per l'entusiasme de la Montserrat, descobreixen al mateix temps que ella l'apassionant mon de l'espeleologia. Moltes excursions les fa només amb la seva mare i al llarg d'aquests viatges amplien els seus contactes amb els pastors i la gent de les masies, que
les reben amb curiositat i simpatia i que comencen a conèixer-les com “les dones que busquen forats”. Durant més d'un any dediquen el seu temps lliure a recórrer el territori.<ref>Subils Valls, Josep; Senent Josa, Joan; Escolà Boada, Oleguer. 1964. "Operació Solsonès. Montaña núm. 90. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. </ref> Durant la segona quinzena d'abril del 1963 el pastor Ramon Pujantell, fill de Cavallera Baixa, els indica la boca de l'avenc.<ref>{{Ref-web|url=http://avencmontserratubach.blogspot.com/2014/08/ramon-pujantell-el-pastor-que-em-va.html|títol=Ramon Pujantell. El pastor que em va ensenyar l'avenc|consulta=2017-08-30}}</ref> Assegurada amb una corda pels seus pares, Montserrat baixa amb elektron el primer pou de 27,5 metres. Admirant les seves notables dimensions intueix una important continuació i s'adona que han trobat quelcom realment gran que supera els limitats mitjans tècnics de què disposa la família Ubach.
| |||