Friül - Venècia Júlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 24:
Històricament l'Estat italià ha estat hostil a totes les llengües altres que l'italià. A partir de la Constitució de 1948 es veié obligat a fer un cert reconeixement d'algunes llengües, però tan sols perquè l'hi obligava el tractat de pau de París (1947), i només en aquelles zones en què l'hi obligava explícitament. Per exemple, en el cas del Friül-Venècia Júlia l'article 3er de l'estatut de la regió només feia referència a la protecció de la llengua eslovena, i de cap altra que no fos l'italià; ara bé: això només s'aplicava a la zona eslovenòfona que havia estat annexada el 1919; no pas a l'annexada el 1866, que no s'esmentava al tractat.
 
La situació ha canviat en les darreres dècades. D'ençà la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', les llengües autòctones tenen un cert reconeixement oficial per part de l'Estat i s'usen en alguns camps de l'administració i l'ensenyament; se n'exceptuen, però, aquelles llengües que l'Estat considera mers dialectes de la llengua italiana, com és el cas del vènet. En el cas del Friül-Venècia Júlia, hi ha, a més a més, legislació regional específica de ''tutela'' i ''protezionepromozione'' sobre el furlà (1996 i 2007),<ref>Llei regional 15/1996 (22 març), ''Norme per la tutela e la promozione della lingua e della cultura friulane e istituzione del servizio per le lingue regionale e minoritarie''; actualitzada per la llei regional 29/2007 (18 desembre), ''Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua friulana''.</ref> l'eslovè (2001)<ref>Llei regional 38/2001 (23 febrer), ''Norme a tutela della minoranza linguistica slovena della regione Friuli Venezia Giulia'').</ref> i fins i tot el vènet (2010),<ref>Llei regional 5/2010 (17 febrer), ''Valorizzazione dei dialetti di origine veneta parlati nella regione Friuli Venezia Giulia''.</ref> tractat aquest darrer, emperò, com a multiplicitat de dialectes locals que constitueixen un "patrimonio tradizionale della comunità regionale".
 
== Política ==
Línia 57:
 
El 1968 el nombre de províncies passà finalment a quatre, en constituir-se la nova província de Pordenon amb territoris segregats de la d'Udin.
 
Els poders de la regió han anat augmentant amb les successives reformes estatutàries, però continua essent discutible el marge de contingut polític que comporta aqueixa autonomia. D'altra banda, la vida institucional continua en mans de partits d'àmbit italià i lògica italocèntrica.