Vaixell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-inòpsida +inòpsids)
Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Martin i Soler.jpg|thumb| [[Transbordador]] Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre [[Barcelona]] i les [[Illes Balears]].]]
[[Fitxer:Gas-tanker-red-norway hg.jpg|thumb| [[Metaner]], vaixell especialitzat en el transport de [[gas natural]].]]
Un '''vaixell''' és una [[embarcació]] que per dimensions, construcció i equipament és capaç de navegacions llargues<ref>{{ref-llibre|cognom=Salvador|nom=Jordi|títol=Paraules de mar|lloc=Barcelona| editorial=TERMCAT, Centre de Terminologia|any=2010|url= http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120| consulta=25 març 2014}}</ref> per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc. Els vaixells es diferencien de les [[Barca|barques]] per la seva major capacitat de càrrega o de transport de passatgers i per la gran autonomia del sistema de propulsió, que l'habilita per a viatges de llarga distància. Els vaixells s'han utilitzat des de l'antiguitat amb finalitats de comerç, exploració i militars, esdevenint el mitjà de transport més ràpid i útil per a les càrregues pesadespesants a causa de la dificultat del transport terrestre. En l'actualitat són un mitjà essencial per al trànsit de mercaderies i pel comerç internacional.
 
Hi ha vaixells de molts tipus, amb característiques de disseny molt diferents, adequades a les funcions a les quals van destinades. Alguns exemples destacats són els següents:
 
Hi ha vaixells de molts tipus, amb característiques de disseny molt diferents, adequades a les funcions a les quals van destinades. Alguns exemples destacats són els següents:
* El [[transatlàntic]] [[RMS Titanic|RMS Titànic]], famós [[vaixell de passatgers]] enfonsat el 1912, tenia una gran capacitat de passatgers i d'instal·lacions de luxe.
* El [[portaavions]] [[USS Enterprise (CV-6)]], [[vaixell de guerra]] utilitzat àmpliament per la marina dels [[Estats Units]] durant la [[Segona Guerra Mundial]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Maler der Grabkammer des Menna 013.jpg|thumb|Pintura d'un vaixell ena la tomba egípcia de [[Menna (escriba)|Menna]], datada entre el 1422 i el 1411 aC.]]
[[Fitxer:Romtrireme.jpg|thumb| Una [[trirrem]] romana en un mosaic de Cartago, [[Museu del Bardo]] de [[Tunis]].]]
[[Fitxer:SkuldelevII.jpg|thumb| Restes del [[buc (nàutica)|buc]] d'un [[vaixell víking]] exposat al [[Vikingeskibsmuseet]] (Museu de vaixells víkings) de [[Roskilde]].]]
 
=== Prehistòria i antiguitat ===
Linha 19 ⟶ 20:
Els primers navegants van començar a utilitzar pells d'animals o teixits com [[Vela de vaixell|veles]]. Fixades a la part superior d'un pal, aquestes veles van ampliar l'àmbit d'acció dels primers vaixells. Això va permetre als homes exploracions més llunyanes.Per exemple, fins a l'[[Oceania]] fa prop de 3.000 anys.
 
A l'[[Àsia Oriental]], durant l'època de la [[dinastia Zhou]] es van desenvolupar tecnologies com la del [[Timó (nàutica)|timó]] muntant a la [[Popa (navegació)|popa]], i durant la [[dinastia Han]] una flota naval ben cuidada era un element fonamental de la seva força militar. Durant la [[dinastia Ming]], al [[segle XV]], el diplomàtic i explorador [[Zheng He]] va reunir una de les flotes més grans i poderoses del món. A [[Península de Corea |Corea]], durant el [[segle XVI]], es va desenvolupar el [[vaixell Tortuga]], el primer vaixell cuirassat.<ref>[http://www.koreanhero.net/en/TurtleShip.htm Admiral Yi Sun-sin - A Korean Hero. The “Turtle Ship”], Korean Spirit and Culture Promotion Project </ref>
 
Al voltant del 2000 aC, la [[civilització minoica]] de l'[[illa]] de [[Creta]] s'havia convertit en una potència naval i exercia un control efectiu del mar a l'est de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]].<ref>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/384401/Minoan-civilization Minoan civilization]. Encyclopædia Britannica.</ref> Se sap que l'antiga [[Núbia]] i el [[Regne d'Aksum]] comerciaven amb l'[[Índia]], i hi ha proves que vaixells procedents del nord-est d'Àfrica van establir rutes comercials amb l'Índia, Núbia i fins i tot amb [[Pèrsia]], Himyar i [[Antiga Roma|Roma]].<ref>[http://www.dskmariam.org/artsandlitreature/litreature/pdf/aksum.pdf Aksum An African Civilization of Late Antiquity by Stuart Munro-Hay]</ref> El Regne d'Aksum era conegut pels [[Antiga Grècia|antics grecs]] per tenir ports marítims per als vaixells procedents de Grècia i el [[Iemen]]. En altres parts de la [[Banya d'Àfrica]], el papir [[Periple de la Mar Eritrea]] (Περίπλους τὴς Ἐρυθράς Θαλάσσης) informa que el poble somalí comerciava a través dels seus ports del nord, com [[Zeila]] i [[Berbera]] amb productes com l'[[encens]] i d'altres articles amb els habitants de la [[península]] d'[[Aràbia]] molt abans de l'arribada de l'[[Islam]], així com amb l'Egipte controlat per l'[[Imperi Romà]].<ref>{{ref-llibre|url= http://books.google.cat/?id=2Nu918tYMB8C&pg=PA13&lpg=PA13&dq=medieval+Somali+sailors |títol=Cultures and Customs of Somalia | editorial=Books.google.com | consulta=17-06-2010|isbn=9780313313332|data=2001}}</ref>
 
Gradualment els [[Fenícia|fenicis]] i els [[Antiga Grècia|grecs]] van esdevenir mestres de la navegació marítima, explorant i colonitzant la Mediterrània amb els seus vaixells [[trirrem]]s. Al voltant de l'any [[340 aC]], el navegant grec [[Píteas]], de la colònia de Massàlia (l'actual [[Marsella]]), es va aventurar a travessar l'estret de Gibraltar i va vorejar la costa gal·la fins a arribar a [[Gran Bretanya]].<ref>Encyclopædia Britannica (1911). "Navigation". Encyclopædia Britannica (11a edició) 19. Ed. Chisholm, Hugh. 703</ref> En el decurs del [[segle II aC]], [[Antiga Roma|Roma]] va destruir [[Cartago]] i va passar a sotmetre els [[Període hel·lenístic|regnes hel·lens]] de la Mediterrània oriental, de manera que aconseguí un domini complet del mar Mediterrani, al qual anomenaven ''[[Mare Nostrum (regió històrica)|Mare Nostrum]]'', ja que va esdevenir un mar interior envoltat pel territori romà. El navegant grec [[Eudoxe de Cízic]] va navegar per l'[[Oceà Índic]] el [[118 aC]].<ref>[http://www.unesco.org/csi/pub/source/alex5.htm Greatest emporium in the world], CSI, UNESCO.</ref> Amb uns 300 vaixells fent cada any la ruta entre l'[[Imperi Romà]] i l'Índia, el volum d'intercanvis va arribar a ser de 300.000 tones anuals.<ref>"[http://www.iveybusinessjournal.com/article.asp?intPrintable=1&intArticle_ID=832 The Origins of Globalization]", Ivey Business Journal.</ref>
Linha 27 ⟶ 28:
Abans de la introducció de la [[brúixola]], el mètode principal de navegació al mar fou la [[navegació astronòmica]]. A la Xina, les primeres versions de la brúixola [[Magnetisme|magnètica]] es van utilitzar en la navegació entre el [[1040]] i el [[1117]].<ref>Li Shu-hua, “Origine de la Boussole 11. Aimant et Boussole,” ''Isis'', Vol. 45, No. 2. (Jul., 1954), p.181</ref> La brúixola marina, que utilitzava una agulla giratòria en una caixa seca, es va inventar a [[Europa]] vers l'any [[1300]].<ref>Frederic C. Lane, “The Economic Meaning of the Invention of the Compass,” ''The American Historical Review'', Vol. 68, No. 3. (Abril, 1963), p.615ff.</ref>
 
El poble [[suahili]] tenia diversos [[port]]s importants al llarg de la costa de l'Àfrica Oriental i el [[Gran Zimbabwe]], que tenien amplis contactes comercials amb [[Àfrica Central]], i també amb la costa de Kilwa.<ref>{{ref-llibre|url= http://books.google.cat/?id=cmaTt05CJ3wC&pg=PA242&lpg=PA242&dq=Great+Zimbabwe,+trade+port |títol=Historical Archaeology | editorial=Books.google.com | consulta=2009-04-21|nom=Martin|cognom=Hall|nom2=Stephen W.|cognom2=Silliman|isbn=9781405107518|data=2006}}</ref>
 
Se sap pels historiadors que, en el seu apogeu, l'[[Imperi de Mali]] va construir una gran flota naval en temps de l'emperador [[Gongo Mūsà]] a finals del [[segle XIII]] i principis del [[segle XIV]].<ref>[http://www.texancultures.utsa.edu/publications/exploration/chapternine.htm Texancultures.utsa.edu]</ref> Algunes fonts àrabs descriuen el quequal es podria considerar com el primer viatge a [[Amèrica]] per la flota de Mali el [[1311]], gairebé 200 anys abans de Colom.<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/1068950.stm
|títol="Africa's 'greatest explorer'"
|cognom=Joan Baxter |data=13 desembre 2000 | editor=''[[BBC News]]''
|llengua= |doi= |arxiuurl= |archivedata= |citació=
| consulta=2008-02-12}}</ref>
 
=== El Renaixement ===
Linha 105 ⟶ 106:
 
=== Tecnologia a bord ===
L'equipament dels vaixells moderns ve estipulat pel [[conveni SOLAS]], tractat internacional que regula els estàndards de seguretat. La primera versió d'aquest es va realitzar l'any 1914 com a resposta a l'enfonsament del transatlàntic [[RMS Titanic|RMS ''Titanic'']]. Aquest text estipulava el nombre de bots salvavides i altra material i procediment de seguretat, incloent guàrdies contínues d'escolta radiofònica.<ref>{{citar ref| url = http://archive.org/details/textofconvention00inte |títol= Text of the Convention for the Safety of Life at Sea, Signed at London, Januarygener 20, 1914 [with Translation.] | editorial= His Majesty's Stationery Office by Harrison and Sons |lloc= London |any= 1914}}</ref> La tecnologia principal de comunicació marítima és la [[ràdio]] [[VHF]], utilitzada àmpliament des de principis del [[segle XX]]. Aquesta s'utilitzaes fa servir tant per a comunicacions regulars com en casos d'emergència. Els estàndards i aparells utilitzats han anat evolucionat especialment cap a l'automatització en la transmissió de dades. Les ràdios VHF recents incorporen senyals digitals que envien el [[Número d'Identificació del Servei Mòbil Marítim]] que identifica cada estació de ràdio, ja sigui d'una embarcació, estació terrestre, ajuda de navegació o fins i tot radiobalises. El desenvolupament més recent en aquest sentit és el [[Sistema d'Identificació Automàtica]] (o AIS en anglès) que s'està implementant des del 2004. Aquest transmet informació sobre les embarcacions de forma automatitzada, amb l'objectiu d'evitar col·lisions i optimitzar el trànsit marítim.
 
Els vaixells moderns utilitzen múltiples sistemes electrònics de navegació i comunicacions per tal d'augmentar la seguretat i facilitar la [[navegació]]. Estan àmpliament difosos els sistemes de [[navegació per satèl·lit]] [[GPS]], cartes de navegació digitals i múltiples sensors addiconals. Molts vaixells compten també amb comunicacions per [[satèl·lit artificial|satèl·lit]] que permeten connexió de veu i de dades amb [[internet]] i [[correu electrònic]]. Alguns exemples de sistemes de comunicació marítima per satèl·lit són el [[Cospas-Sarsat]] i el sistema [[invarsat c]]; el primer té una cobertura de tot el globus terrestre i el sistema Inmarsat-C té una cobertura de les latituds 70°N i 70°S, cosa que permet mantenir la comunicació durant les travesses. Aquests sistemes són components del GMSS ([[Sistema mundial de socors i seguretat marítima]], SMSS). Un aspecte important d'aquests sistemes és que permeten la utilització de les radiobalises EPIR (són sistemes de localització de sinistres).
Linha 142 ⟶ 143:
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
* {{ref-llibre|nom = Steven |cognom = Anzovin|títol = Famous First Facts (edició internacional)| editorial = H. W. Wilson Company | data = 2000|isbn = 0824209583 }}
* {{ref-llibre|nom = Nathaniel|cognom = Bowditch|enllaçautor = Nathaniel Bowditch|títol = The American Practical Navigator| editorial = [[National Imagery and Mapping Agency]] | url = http://www.irbs.com/bowditch/|lloc= Bethesda (Maryland)|data = 2002|isbn = 0939837544 }}
* {{ref-llibre|cognom = Central Intelligence Agency| enllaçautor = Central Intelligence Agency| títol = CIA World Factbook 2008| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/index.html| consulta = 22-02-2008| data = 2007| editorial = Skyhorse Publishing|isbn = 1602390800}}
* {{ref-llibre|cognom=Chatterton|nom=Edward Keble|títol=Sailing Ships and Their Story: The Story of Their Development from the Earliest Times to the Present Day|url= http://books.google.cat/books?id=C-cVAAAAMAAJ&printsec=títolpage| consulta=02-10-2008|data=1915| editorial=J.B. Lippincott Company|lloc=Filadèlfia}}
* {{ref-llibre|cognom=Cotterill|nom=Charles Clement|cognom=Little, Edward Delanoy |títol=Ships and sailors, ancient and modern |url= http://books.google.cat/books?id=j1wBAAAAQAAJ&printsec=frontcover |data=1868| editorial=Seeley, Jackson and Halliday|lloc=Londres}}
* {{ref-llibre |cognom=Cutler, Thomas J. |títol=The Bluejacket's Manual (Bluejacket's Manual, 22a ed.) | editorial=Naval Institute Press |lloc=Annapolis (Maryland) |data=1999 |isbn=1-55750-065-7 }}
* {{ref-llibre|cognom =Cutler |nom = Thomas J.|títol = Dutton's Nautical Navigation|edició =15a ed.|data = 2003|mes = Desembre
| editorial = Naval Institute Press|lloc = Annapolis (Maryland)|isbn =978-1557502483 }}
* {{ref-web|url= https://exchange.dnv.com/exchange/main.aspx?extool=vessel&subview=summary&vesselid=16864 |títol=Knock Nevis |cognom=Det Norske Veritas |enllaçautor =Det Norske Veritas |data=2008 |obra=DNV Exchange | editor=Det Norske Veritas }}
* {{ref-enciclopèdia| cognom = Encyclopædia Britannica| enllaçautor = Encyclopædia Britannica| editor = Chisholm, Hugh|enciclopèdia= Encyclopædia Britannica|títol= Navigation| url = http://en.wikisource.org/wiki/User:Tim_Starling/ScanSet_TIFF_demo|edició=11a ed.| Data = 1911|volum=19}}
* {{ref-enciclopèdia| cognom = Encyclopædia Britannica| enllaçautor = Encyclopædia Britannica| editor = Chisholm, Hugh|enciclopèdia= Encyclopædia Britannica|títol= Ship| url = http://en.wikisource.org/w/index.php?títol=User:Tim_Starling/ScanSet_TIFF_demo&vol=24&page=ED4A915|edició=11a ed.| Data = 1911|volum= 24| pàgina = 881–889}}
* {{ref-llibre |cognom=Fisheries and Aquacultures Department |títol=The State of World Fisheries and Aquaculture 2006 |url= http://www.fao.org/docrep/009/a0699e/A0699E00.HTM |data=2007 | editorial=Food and Agriculture Organization of the United Nations |lloc=Roma |capítol=The Status of the Fishing Fleet|urlcapítol=http://www.fao.org/docrep/009/a0699e/A0699E04.htm#4.1.5 }}
* {{ref-llibre |cognom=George| nom=William |títol=Stability and Trim for the Ship's Officer |data= 2005| editorial=Cornell Maritime Press |lloc=Centreville (Maryland) |isbn=978-0-87033-564-8 }}
* {{ref-llibre |cognom=Hayler |nom=William B. |cognom=Keever, John M. |títol=American Merchant Seaman's Manual |data=2003 | editorial= Cornell Maritime Pr |isbn= 0-87033-549-9 }}
* {{ref-llibre |nom=Mark| cognom=Huber |títol=Tanker operations: a handbook for the person-in-charge (PIC) | editorial=Cornell Maritime Press |lloc=Cambridge (Maryland) |data=2001 |isbn=0-87033-528-6 }}
* {{ref-llibre |cognom=Lavery, Brian |títol=Ship: The Epic Story of Maritime Adventure (Smithsonian) | editorial=DK Publishing Inc |lloc=Nova York |data=2004 |isbn=0756604966}}
* {{ref-llibre|cognom =Maloney|nom = Elbert S.|títol = Chapman Piloting and Seamanship|edició =64a ed.|data = Desembre 2003| editorial = Hearst Communications Inc.|lloc = Nova York|isbn =1-58816-089-0 }}
* {{ref-web|url = http://www.marad.dot.gov/MARAD_statistics/2005%20STATISTICS/World%20Merchant%20Fleet%202005.pdf|títol = World Merchant Fleet 2001–2005| consulta = 13 de març del 2007|cognom = Office of Data and Economic Analysis|data = Juliol 2006|format = PDF| editor= United States Maritime Administration}}
* {{ref-web|url= http://www.osg.com/uploadedFiles/2222008FleetlistDownload.xls |títol=Overseas Shipholding Group Fleet List |cognom=Overseas Shipholding Group |data=22-02-2008| editor=Overseas Shipholding Group }}
* {{ref-llibre |cognom=Sawyer, L. A.; Mitchell, W. O. |títol=Sailing ship to supertanker: the hundred-Data story of British Esso and its ships | editorial=Terence Dalton |lloc=Lavenham, Suffolk |data=1987 |isbn=0-86138-055-X }}
* {{ref-publicació|cognom=Singh |nom=Baljit |data= 11 juliol 1999|article =The world’sworld's biggest ship |publicació=The Times (of India) |url= http://www.tribuneindia.com/1999/99jul11/sunday/head3.htm | consulta= 07-04-2008}}
* {{ref-llibre|cognom = Turpin|nom = Edward A.|cognom = McEwen, William A.|títol = Merchant Marine Officers' Handbook|edició =4a ed.|data = 1980| editorial =Cornell Maritime Press|lloc = Centreville (Maryland)|isbn = 0-87033-056-X }}
* {{ref-llibre |cognom=Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament |enllaçautor =Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament |títol=Review of Maritime Transport, 2006 |url= http://www.unctad.org/en/docs/rmt2006_en.pdf |data=2006 | editorial=Nacions Unides |lloc=Nova York i Ginebra |format= {{PDF}}}}
* {{ref-llibre |cognom=Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament |enllaçautor =Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament |títol=Review of Maritime Transport, 2007 |url= http://www.unctad.org/en/docs/rmt2007_en.pdf |data=2007 | editorial=United Nations |lloc=Nova York i Ginebra |format= {{PDF}} }}
* {{ref-llibre |cognom=Stopford|nom=Martin|url= http://books.google.cat/books?id=_R-YB70kly8C&printsec=frontcover |títol=Maritime economics | editorial=Routledge |lloc=Nova York |data=1997 |isbn=0-415-15309-3 }}
{{refend}}
 
Linha 177 ⟶ 178:
[[Categoria:Vaixells| ]]
[[Categoria:Transport nàutic]]
 
[[Categoria:Articles amb interviquis locals]]