Uruguay (vaixell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula de vaixell}} #QQ16
Canvis menors, neteja AWB
Línia 3:
 
== Característiques ==
El seu nom original era ''Infanta Isabel de Borbón''. Va ser construït a les drassanes de William Denny Bros a [[Dumbarton]] ([[Escòcia]]), botat al mar en 1912 i acabat al febrer de [[1913]]. Estava fet d'acer, mesurava 146,53 metres d'[[eslora]], 18,4 de màniga i 10,8 de puntal. i pesava 10.348 tones. Estava proveït de tres [[hèlix]]s mogudes per dues màquines de vapor de triple expansió, que li van donar una velocitat en proves de 18,64 nusos. El 1918 podia traslladar 1.924 persones, inclosos els 280 tripulants.
 
== El servei intercontinental com a ''Infanta Isabel de Borbón'' ==
Línia 13:
Però quan prendria més notorietat en aquest paper fou durant la [[guerra civil espanyola]]. Després del fracàs del [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]] a [[Barcelona]] hi foren confinats els generals [[Manuel Goded Llopis]] i [[Álvaro Fernández Burriel]] abans del seu judici i posterior condemna a mort.
 
L{{'}}''Uruguay'' passà a dependre del [[Servei d'Informació Militar]] (SIM), organisme d'intel·ligència creat per la República que va disposar de gran autonomia i fou majorment controla per "comunistes espanyols fidels a les directives de l'[[URSS]] e[[stalin]]ista". Això va provocar que a les cel·les del vaixell-presó coincidissin falangistes i franquistes amb dissidents ideològics, enemics potencials o reals de Stalin.<ref>{{ref-llibre |cognom=Solé i Sabaté |nom=Josep Maria |coautors=Giovanni C. Cattini; Juli Cuéllar; Francesc Poblet; José Manuel Rúa; Queralt Solé; David Tormo |títol=La Guerra Civil a Catalunya. (1936-1939) 2. Una revolució en plena guerra | editorial= [[Edicions 62]] |lloc=Barcelona |data=2004 |pàgines=22 |isbn=84-297-5415-6}}</ref> Les condicions de vida dels presos eren lamentables, amuntegats a les cabines, amb brutícia i rates, menjar escàs i tractament brutal. Sovint alguns dels tancats eren trets per a ser executats sense judici als fossats de Santa Helena del [[Castell de Montjuïc]]. El director del vaixell-presó era el tinent d'assalt Anastasio Sánchez Monroy,<ref>[http://www.surfeame.com/destacados/nina-exilio La niña del exilio]</ref> militant comunista i descrit pels presos com a individu sinistre. Entre els presos que passaren pel vaixell hi hagué [[Rafael Ulled i Altemir]] o el falangista [[Rafael Sánchez Mazas]].
 
== Enfonsament i desballestament ==
Línia 22:
== Enllaços externs ==
* [http://www.elpais.com.uy/Suple/Cultural/07/06/15/cultural_286268.asp El Uruguay con rejas] a [[El País]], 15 de juny de 2007
* [http://books.google.cat/books?id=6-a1HgDQl2AC&pg=PA221&lpg=PA221&dq=barco+prisi%C3%B3n+uruguay&source=bl&ots=wwEekNNNAw&sig=RDZpzuIHcMo7yHVmasG-yiI_TTc&hl=ca&ei=1qJSTq-XEsHF8QP4qbXXBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CCsQ6AEwAg#v=onepage&q=barco%20prisi%C3%B3n%20uruguay&f=false Las checas del terror: la desmemoria histórica al descubierto] de César Alcalá p. &nbsp;223-224
 
[[Categoria:Transatlàntics]]