Diferència entre revisions de la pàgina «Turbinia»

6 bytes afegits ,  fa 3 anys
Canvis menors, neteja AWB
m (casc->buc)
(Canvis menors, neteja AWB)
|constructor=Brown and Hood}}
[[Fitxer:27TurbiniaBR127b.jpg|thumb|300px|El '''Turbinia''' a l'actualitat, a l'interior del ''Discovery Museum'' a [[Newcastle upon Tyne]], [[Anglaterra]].]]
El '''''Turbinia''''' va ser el primer [[vaixell de vapor]] propulsat per [[turbina de vapor]]. Va ser construït al [[Regne Unit]] com una nau experimental l'any 1894, esdevenint el vaixell més ràpid del món.<ref name=NHS>{{ref-web|url= http://www.nationalhistoricships.org.uk/register/138/turbinia| consulta=7 maig 2014|títol=Turbinia| editor=National Historic Ships UK}}</ref> Va realitzar una demostració davant la [[Royal Navy]] el 1897 i el seu rendiment va ser tal que va demostrar la utilitat de la propulsió per turbines de vapor, utilitzades com a estàndard en la següent generació de vaixells de guerra i transport ràpid. Avui en dia encara es persisteix com a [[vaixell museu]] a [[Newcastle upon Tyne]] a [[Anglaterra]], on també es troba la planta propulsora al [[London Science Museum]].
 
==Desenvolupament==
L'[[enginyer]] anglès [[Charles Algernon Parsons]] va inventar la [[turbina de vapor]] l'any 1884. Veient el seu potencial per a la propulsió marina va crear la [[Parsons Marine Steam Turbine Company]] amb 5 associats el 1893. Com a un dels primers passos per promocionar aquesta tecnologia van desenvolupar el vaixell ''Turbinia'', incorporant un sistema de propulsió amb turbina a un disseny lleuger amb buc d'acer de la firma ''Brown and Hood'', basada a [[Wallsend]].
 
L'Almirallat britànic va ser mantingut al dia del desenvolupament i el ''Turbinia'' va ser botat finalment el 2 d'agost de 1984.<ref name="NHS">< /ref> Tot i l'èxit de la turbina de vapor les proves inicials amb una sola [[hèlix]] van ser decebedores. Parsons va descobrir que el problema es devia a la [[cavitació]] i després de construir el primer túnel de cavitació va arribar a la conclusió que el millor arrenjament era de 3 eixos, els quals alhora propulsaven 3 hèlixs cadascun, fent un total de 9.<ref>{{ref-web|títol=Turbinia|url= http://files.asme.org/ASMEORG/Communities/History/Landmarks/5652.pdf|obra=(ASME-sponsored booklet to mark the designation of Turbinia as an international engineering landmark)| editor=Tyne And Wear County Council Museums| consulta= 13 abril 2011|autor=Adrian Osler|urlarxiu=http://www.webcitation.org/5xujimKGb|dataarxiu= 13 abril 2011|data= octubre 1981}}</ref> A les proves va aconseguir una velocitat punta lleugerament superior a 34 [[nus (unitat)|nusos]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www-g.eng.cam.ac.uk/125/noflash/1875-1900/turbinia.html Perfil del Turbinia]
368.500

modificacions