Oppidum: diferència entre les revisions

El terme '''oppidum''' (del llatí n. ''[[wikt:oppidum|oppidum]]'', pl. ''oppida'': lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

 

Els oppida s’establien, generalment, pel domini de terres aptes pel cultiu o com a refugi fortificat que podia tenir parts habitables. Apareix en nombroses fonts històriques com el ''[[De bello gallico]]'' de [[Juli Cèsar]], per a referir-se a un lloc concret relacionat amb un assentament poblacional, i sembla que el seu origen s’atribueix a la descripció dels assentaments gals, que es van enfrontar a les campanyes de Juli Cèsar durant la invasió de la Gàl·lia. No obstant això, aquest concepte d’assentament gal, no és possible extrapolar-lo per les seves diferents característiques al món ibèric. El concepte d’''oppidum'' llatí comporta una idea de fortificació, però sempre depenent de la superfície i de la posició geogràfica de l’assentament. Els seus murs són de terra i pedres, reforçats amb unes travesseres de fusta unides perpendicularment per uns llargs claus de ferro (20 a 30 cm.). Aquest tipus de mur característic dels ''oppida'' gals es denomina ''murus gallicus''. El nom d’''oppidum'' s’utilitza, genèricament, per a designar llocs de diferent amplitud, que poden anar des d'1 o 2 fins a diverses centenes d'hectàrees.