La Vall de Bianya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació d'esdeveniments i tradicions
Ampliada l'estructura administrativa i la demografia, segregades de "Geografia i clima" (ara "Medi físic")
Línia 17:
Altres teories menys acceptades relacionen el topònim amb el nom de lloc cèltic ''Vianna'' (que es conserva sota la forma ''Vienne'' en molts noms de poblacions franceses),<ref name="Bofarull" /><ref>Buscar al [[Diccionari català-valencià-balear]] la paraula ''Bianya'' ([http://dcvb.iecat.net/ Edició en línia del Diccionari]).</ref> amb el nom personal ''Albiniana'',<ref name="Murlà" /> o amb l'antropònim àrab ''Abu Gàniya''.<ref name="Bofarull" />
 
== GeografiaMedi i climafísic==
{{Límits| SO=[[Riudaura]]| SE = [[Sant Joan les Fonts]]<br>[[Olot]] | NE=[[Montagut i Oix]]| N=[[Camprodon]]| NO=[[Camprodon]]| O=[[Sant Pau de Segúries]]<br>[[Sant Joan de les Abadesses]]}}
El municipi el forma la [[vall de Bianya]], drenada per la riera de Bianya, que al seu torn és formada per les rieres de [[Sant Ponç d'Aulina]] i Santa Llúcia de Puigmal. La vall que dóna nom al municipi està tancada per la serra de les Cambres a l'oest, les serres de Malforat i Sant Tomàs al nord, la costa de la Cau a l'oest, i la serra de Sant Miquel del Mont al sud. El terme, molt muntanyós, també comprèn la [[vall del Bac]], a la capçalera de la riera d'[[Oix]], i la capçalera i el vessant dret de la riera de [[Castellar de la Muntanya|Castellar]]. També inclou l'enclavament de [[la Canya]], entre els municipis d'Olot i Sant Joan les Fonts.
 
El municipi limita al nord (d'est a oest) amb el puig Serres Blanques, la serra de les Ginebres, i els puigs de l'Ou i el Talló; al sud, amb les serres de Sant Miquel de Mont i Sant Valentí; a l'est amb les serres de Vivers i dels Gats (entre les quals, amb la serra de Malforat al sud-est, s'estén la petita vall de Castellar); i a l'oest amb les serres de Capsacosta i de les Cambres (entre les quals, juntament amb el carenar de les Boixedes, es troba la vall de Sant Ponç).
 
L'enclavament de la Canya limita a l'est amb la serra d'Aiguanegra, a l'oest amb la serra de Sant Valentí, al nord amb la part de la Canya de Sant Joan les Fonts, al pla de Gibrella, i al sud, amb la part d'Olot d'aquest poble, al pla de Baix.
 
Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el [[Ripollès]], al nord. El bosc, de [[roure martinenc]], d'[[alzina]] i de [[pi roig]] i els pasturatges ocupen unes 7.000 [[hectàrees]].
 
El clima de la Vall de Bianya és [[clima mediterrani|mediterrani]] de muntanya amb una certa continentalitat, amb la presència de pluges durant bona part de l'any, però especialment a la [[primavera]], fet característic de tota la comarca de [[la Garrotxa]]. Malgrat tenir temperatures suaus, a l'[[hivern]] les glaçades són habituals, mentre que a l'[[estiu]] les nits són fresques i agradables.
 
== Estructura administrativa ==
{{capentcat|left|2013}}
{{entcat|[[la Canya|Canya, la]]|562}}
Linha 32 ⟶ 41:
{{entcat|[[Sant Salvador de Bianya]]|75}}
{{entcat|[[Santa Margarida de Bianya]]|77}}
{{entcat|[[La Vall del Bac|Vall del Bac, la]]|36}}
{{fientcat}}
[[File:Pobles de la Vall de Bianya.svg|thumb|center|500px|Mapa del municipi de la Vall de Bianya amb la situació de les diferents entitats de població.]]
El municipi de la Vall de Bianya està format per un total d'onze [[entitats de població]]. La majoria són pobles disseminats i centrats al voltant d'una església, i que històricament havien estat parròquies que havien pertangut als diferents monestirs propers ([[Riudaura]], [[Camprodon]], [[Sant Pere de Besalú]], [[Sant Joan les Fonts]], [[Sant Joan de les Abadesses]]): [[Capsec]], [[Castellar de la Muntanya]], [[Santa Margarida de Bianya]], [[Sant Martí del Clot]] (o de Tornadissa), [[Sant Pere Despuig]] i [[Sant Salvador de Bianya]]. De forma similar, un d'aquests nuclis de població, [[la Vall del Bac]], està format al seu torn per cinc parròquies també de tipus disseminat ([[Església de Sant Andreu de Porreres|Sant Andreu de Porreres]], Llongarriu, Sant Feliu del Bac, [[Sant Miquel de la Torre]] i Santa Magdalena del Coll). En aquest cas, se sol considerar com a punt central l'Hostal de la Vall del Bac. Aquests nuclis encara se solen anomenar pel seu nom tradicional de [[parròquia]].
 
Finalment, també trobem tres pobles pròpiament dits: [[l'Hostalnou de Bianya]] (seu de l'Ajuntament), [[la Canya]] (poble més habitat, repartit entre la Vall de Bianya i [[Sant Joan les Fonts]]), i [[Llocalou]].<ref>[http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1720820002&accio=entitats Entitats de població de la Vall de Bianya], Municat</ref> En aquest cas, se solen anomenar [[poble]], [[veïnat]] o [[urbanització]], depenent del context.
El municipi limita al nord (d'est a oest) amb el puig Serres Blanques, la serra de les Ginebres, i els puigs de l'Ou i el Talló; al sud, amb les serres de Sant Miquel de Mont i Sant Valentí; a l'est amb les serres de Vivers i dels Gats (entre les quals, amb la serra de Malforat al sud-est, s'estén la petita vall de Castellar); i a l'oest amb les serres de Capsacosta i de les Cambres (entre les quals, juntament amb el carenar de les Boixedes, es troba la vall de Sant Ponç).
 
L'enclavament de la Canya limita a l'est amb la serra d'Aiguanegra, a l'oest amb la serra de Sant Valentí, al nord amb la part de la Canya de Sant Joan les Fonts, al pla de Gibrella, i al sud, amb la part d'Olot d'aquest poble, al pla de Baix.
 
Les principals muntanyes del terme són el coll de Caubet, el Puigespunya i la serra de Sant Miquel del Mont al sud; la serra de Malforat (entre la vall de Bianya i la del Bac), i el puig d'Ou, al límit amb el [[Ripollès]], al nord. El bosc, de [[roure martinenc]], d'[[alzina]] i de [[pi roig]] i els pasturatges ocupen unes 7.000 [[hectàrees]].
 
Pel que fa a l'extensió del municipi, la Vall de Bianya és el segon més gran de [[la Garrotxa]] després de [[Montagut i Oix]], i aquesta extensió es veu en el gran nombre d'entitats de població que conté, la majoria disseminades i centrades al voltant d'una [[Església (arquitectura)|església]]. Els únics nuclis no disseminats són els següents [[Poble (localitat)|pobles]]: l'Hostalnou de Bianya (cap del municipi), la Canya (municipi més habitat), i Llocalou.<ref>[http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1720820002&accio=entitats Entitats de població de la Vall de Bianya], Municat</ref>
 
El clima de la Vall de Bianya és [[clima mediterrani|mediterrani]] de muntanya amb una certa continentalitat, amb la presència de pluges durant bona part de l'any, però especialment a la [[primavera]], fet característic de tota la comarca de [[la Garrotxa]]. Malgrat tenir temperatures suaus, a l'[[hivern]] les glaçades són habituals, mentre que a l'[[estiu]] les nits són fresques i agradables.
 
{{DemogCat| 1497=88| 1515=81| 1553=80| 1717=826| 1787=1.360| 1857=2.886| 1877=2.340| 1887=2.180| 1900=2.142| 1910=2.168| 1920=2.277| 1930=2.314| 1940=2.024| 1950=1.797| 1960=1.615| 1970=1.460| 1981=1.121| 1990=1.067| 1992=1.039| 1994=1.070| 1996=1.076| 1998=1.129| 2000=1.130| 2002=1.158| 2004=1.214| 2006=1.256| 2008=1.307| 2009=1.321| 2010=1.320 | 2012=1.335 | 2014=1.305}}
El 1553 incorpora [[Sant Miquel de la Torre|Avellana Corba]]; el 1717, [[Sant Andreu de Porreres]], Sant Martí de Solamal i [[Santa Maria de Llongarriu |Santa Maria Sacot]]; el 1857, [[Vall del Bac]], [[Castellar de la Muntanya]], [[Sant Andreu de Socarrats]], [[Sant Martí del Clot]], [[Sant Pere Despuig]] i [[Santa Margarida de Bianya]]; el 1970, [[Sant Salvador de Bianya]].
 
A part de [[l'Hostalnou de Bianya]], [[Llocalou]], i la [[Vall del Bac]], el municipi comprèn, a més, el poble de [[Capsec]], que fins al [[1917]] donà nom al municipi, i una sèrie d'antics llocs i parròquies, algunes d'origen romànic, que havien pertangut als distints monestirs propers ([[Riudaura]], [[Camprodon]], [[Sant Pere de Besalú]], [[Sant Joan les Fonts]], [[Sant Joan de les Abadesses]]): [[Santa Margarida de Bianya]], [[Sant Pere Despuig]], Sant Martí de Bianya (o de Solamal) i [[Sant Martí del Clot]] (o de Tornadissa), a la vall de Bianya; [[Església de Sant Andreu de Porreres|Porreres]], Llongarriu, Sant Feliu del Bac, [[Sant Miquel de la Torre]] i Santa Magdalena del Coll, a la vall del Bac; el poble i castell de [[Castellar de la Muntanya]], a la vall de Castellar, el terme separat de [[la Canya]], i el poble de [[Sant Salvador de Bianya]].
 
== Història ==
Linha 68 ⟶ 66:
 
El primer alcalde després de la tornada a la democràcia va ser Ernest Nogareda. Per evitar la marxa de bianyencs a altres municipis, durant els anys [[1984]] i [[1985]] s'inicia la construcció de les urbanitzacións de l'Hostalnou de Bianya i Llocalou, respectivament. El [[1993]] s'inaugura el centre cívic de l'Hostalnou, i es va renovar l'edifici consistorial. El [[1994]], a més, es van estrenar els nous túnels del Capsacosta, que van millorar la comunicació de la [[Garrotxa]] amb el [[Ripollès]]. La construcció dels túnels va permetre el descobriment d'una deu, i l'any [[1996]] es va començar un projecte per fases per aprofitar-la.<ref name="Murlà "/> L'any [[2016]] es va finalitzar la totalitat del projecte, dividit en nou fases que van ser executades sota el mandat de tres alcaldes diferents, i que ha permès abastir d'aigua un 90% del municipi amb la deu del Capsacosta.<ref>[http://www.olot.tv/noticies/infraestructures/vall-bianya-conclou-portada-daigues-als-nuclis-masos-disseminats-terme-municipal-despres-20-anys-dactuacions/ La Vall de Bianya conclou la portada d’aigües als nuclis i masos disseminats del terme municipal després de 20 anys d’actuacions].</ref>
 
== Demografia ==
Malgrat que el municipi és majoritàriament disseminat, degut a la seva gran extensió i nombre de nuclis, la Vall de Bianya sempre ha superat el miler d'habitants. A partir dels [[anys trenta]] s'inicia una progressiva disminució de la població degut a l'[[èxode rural]], que va durar fins a finals dels [[anys noranta]]. En aquest moment, la població torna a augmentar lleugerament de forma continuada degut a persones provinents de la ciutat que busquen una vida més tranquil·la. Des de l'any [[2012]] la població està tornant a descendir.
{{DemogCat| 1497=88| 1515=81| 1553=80| 1717=826| 1787=1.360| 1857=2.886| 1877=2.340| 1887=2.180| 1900=2.142| 1910=2.168| 1920=2.277| 1930=2.314| 1940=2.024| 1950=1.797| 1960=1.615| 1970=1.460| 1981=1.121| 1990=1.067| 1992=1.039| 1994=1.070| 1996=1.076| 1998=1.129| 2000=1.130| 2002=1.158| 2004=1.214| 2006=1.256| 2008=1.307| 2009=1.321| 2010=1.320 | 2012=1.335 | 2014=1.305 |2016=1.266}}
El 1553 incorpora [[Sant Miquel de la Torre|Avellana Corba]]; el 1717, [[Sant Andreu de Porreres]], Sant Martí de Solamal i [[Santa Maria de Llongarriu |Santa Maria Sacot]]; el 1857, [[Vall del Bac]], [[Castellar de la Muntanya]], [[Sant Andreu de Socarrats]], [[Sant Martí del Clot]], [[Sant Pere Despuig]] i [[Santa Margarida de Bianya]]; el 1970, [[Sant Salvador de Bianya]].
 
== Economia==
Linha 78 ⟶ 81:
La bona situació econòmica del municipi es va reflectir en un estudi en el qual va obtenir la màxima puntuació entre tots els municipis catalans, i situant-se en el vuitè lloc a nivell d'[[Espanya]].<ref>[http://www.324.cat/noticia/1743412/garrotxa/La-situacio-economica-de-la-Vall-de-Bianya-es-de-matricula-dhonor La situació econòmica de la Vall de Bianya és de matrícula d'honor], [[3/24]] (en catalán)</ref>
 
== Cultura ==
== Esdeveniments i tradicions destacades ==
D'entre els nombrosos esdeveniments i tradicions celebrats al municipi, cal destacar les següents:
* '''Festa major de la Vall de Bianya''': és comuna a tots els pobles i es celebra el [[15 de maig]], en honor a [[Isidre el Llaurador|sant Isidre]], patró dels pagesos. Consisteix en la celebració d'un seguit d'actes on destaca la sembra de confits i carmels per part dels pabordes de la festa.