Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions

A la mort de Carlemany el seu imperi es dissolgué i la península fou de nou dirigida per un [[rei d'Itàlia]] que passà a [[Bernard d'Itàlia]] i el títol fou associat al [[Sacre Imperi Romanogermànic]].

 

La mort de l'emperador [[Lotari I]] en [[855]] portarà a la divisió del seu regne (conegut com a França central i provenint de la divisió del [[Regne Franc]] en el [[843]]), entre els seus tres fills. El més gran, [[Lluís II el Jove]], que heretà les terres carolíngies a Itàlia, que eren, per primera vegada, governada com a unitat independent (llevat d'un curt període en què ho va fer [[Pipí d'Itàlia|Pipí]] fill de [[Carlemany]] en la primera dècada del segle). El regne n'incloïa tota Itàlia arribant cap al sud fins a [[Roma]] i [[Ducat de Spoleto|Spoleto]], però la part més meridional d'Itàlia estava sota control dels [[longobards]] del [[Ducat de Benevent]] o de l'[[Imperi Bizantí]].