|
| autoritat = [[Constantine John Phipps|Phipps]], [[1774]]
}}
L''''osós blanc''' (''Ursus maritimus'') és un mamífer de la família dels [[úrsid]]s que habita les regions [[àrtic|àrtiques]] del món, per la qual cosa també es coneix com a '''osós polar'''. L'apel·latiu ''maritimus'' del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en què els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el [[Guinness World Records|record ''Guinness'']] el té un exemplar caçat el [[1960]] que pesava 880 kg). L'osós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només en queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del [[canvi climàtic]] afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la [[banquisa]] àrtica es pot fondre permanentment i l'osós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.
== Descripció ==
[[Fitxer:Play fight of polar bears edit 1.avi.OGG|thumb|left|Cadells d'ossosóssos polars jugant. Com en la majoria de mamífers depredadors el joc és present en la infantesa com part del seu procés d'aprenentatge i socialització]]
Les potes de l'osós blanc són curtes amb unes urpes que estan adaptades per caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl de l'osós blanc és llarg i espès tot i que es va esgrogueint a mesura que van creixent. A més a més, sota el seu pèl dens s'hi troba una capa de greix de 10 a 15 cm que acumula a mesura que menja i l'ajuda a tenir energia i forces quan és difícil de trobar menjar.
== Alimentació ==
L'osós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte [[guineus]] i [[llops]]. Malgrat tot les seves [[preses]] preferides són les cries de [[foques]] i [[rens]] (que són molt més escassos que els primers). A l'estiu, quan es fonen els gels costaners, i han de viure a terra ferma, la seva dieta es torna més vegetariana, amb inclusió de líquens, herbes i baies, i també rosegadors terrestres i ous i pollets de les colònies d'aus marines.<ref name=salvat/>
Arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els ossosóssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és salada i àcida, i la treuen dels fluids de les seves preses. També s'ha descobert recentment que poden arribar a ser [[caníbals]], en especial els mascles, ja que si pateixen massa fam, no tenen problemes en menjar-se altres ossosóssos especialment joves o morts. També s'ha vist que els ossosóssos polars poden detectar la presa a una distància de fins a 800 metres.
== Distribució natural ==
== Taxonomia i evolució ==
Es creu que la [[família]], ''Ursidae'', es va separar dels altres carnívors fa aproximadament 38 milions d'anys. La [[subfamília]] Ursinae s'originà fa uns 4,2 milions d'anys. Segons l'evidència fòssil i les anàlisis d'[[ADN]], fa només 150.000 anys va ocórrer la divergència de l'espècie i l'[[osós bru]] (''Ursus arctos''). El [[fòssil]] d'osós blanc més antic que es coneix, data de fa aproximadament 130.000-110.000 anys i es trobà a l'illa [[Prins Karls Forland]], en 2004. Els fòssils mostren que fa entre 10.000 i 20.000 anys, els [[molars]] de l'osós polar diferien significativament pel que fa als de l'osós bru. És possible que l'espècie s'hagi originat a partir d'una població aïllada d'ossosóssos bruns, sotmesa a una forta pressió genètica durant les glaciacions del [[Plistocè]].
Estudis genètics realitzats posteriorment mostren que fins i tot algunes poblacions d'osós bru es troben més relacionades a l'osós polar que amb altres de la seva mateixa [[espècie]], això implica que l'osós polar no compleix amb algunes de les definicions d'[[espècie]]. Addicionalment, les dues espècies poden reproduir-se i obtenir híbrids fèrtils (''Grolars''), indicant la seva recent divergència i la seva similitud genètica.<ref name=salvat>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Salvat de la Fauna|lloc=Pamplona|editorial=Salvat|any=1970|autor=Rodríguez de la Fuente, F.|enllaçautor=Félix Rodríguez de la Fuente|volum=6|pàgines=184}}</ref> No obstant això, es consideren espècies separades perquè cap de les dues espècies poden sobreviure a llarg termini al [[nínxol ecològic]] de l'altra, tenen diferències morfològiques i fenotípiques, i de [[metabolisme]], comportament i comportament social diferent.
Quan l'espècie fou descrita, se'n van identificar dues subespècies: ''Ursus maritimus maritimus'' (Constantine J. Phipps en 1774) i ''Ursus maritimus marinus'' ([[Peter Simon Pallas]] en 1776). Aquestes subespècies actualment no són vàlides.
Es té registre d'una subespècie fòssil, ''Ursus maritimus tyrannus'', que fou descendent d'''[[Ursus arctos]]'' i s'extingí durant el Plistocè. Aquesta subespècie fou bastant més gran que l'espècie existent.
|1={{clade
| label1 =
|1=[[OsÓs bru]]
| label2 =
|2='''OsÓs polar'''
}}
| label2 =
|2=[[OsÓs negre americà]]
| label3 =
|3=[[OsÓs negre asiàtic]]
| label4 =
|4=[[OsÓs malai]]
| label5 =
|5=[[OsÓs morrut]]
}}
}}
== Reproducció ==
El període d'aparellament (únic en què els ossosóssos d'ambdós sexes es reuneixen i tracten de forma amistosa) és entre abril i maig, però els [[òvul]]s no es fertilitzen i es comencen a desenvolupar fins al setembre aproximadament, en el que es coneix com implantació diferida. Durant aquest temps, la femella tracta d'emmagatzemar la major quantitat de greix possible.
Només les femelles prenyades busquen refugi durant l'hivern (encara que no [[Hibernació|hibernen]]), donant a llum una o dues cries durant l'hivern en un refugi excavat en el gel. La resta dels individus segueixen sent actius malgrat la foscor i fred extrem que regnen en l'ambient, i vagabundegen a la recerca de menjar sobre la plataforma gelada. Les mares no mengen res durant aquest període, sinó que viuen del greix que han acumulat en el seu cos durant l'hivern, mentre que els cadells s'alimenten de la llet materna. Això ocasiona en les mares una forta pèrdua de pes, que han de recuperar durant l'estiu.
Les cries neixen a l'octubre, després d'una gestació sorprenentment curta. En nàixer mesuren amb prou feines 30 cm d'alçada i pesen 700 g, no tenen cap [[dent]], són cegues, i totalment desvalgudes. En el curs de 5 mesos creixen ràpidament, de tal manera que a l'inici de l'estiu poden seguir perfectament a la mare (aquesta està extraordinàriament prima i famolenca després del [[dejuni]], (en el qual pot perdre la meitat del seu pes inicial). Passen altres 5 mesos al costat d'ella, aprenent a localitzar menjar i a protegir-se dels mascles adults, que a vegades ocasions maten i mengen ossets. Alguns arriben a conviure amb la seva mare fins als dos o dos anys i mig d'edat, i maduren sexualment entre els 3 i els 4 anys. Poden arribar a viure un màxim de 30 anys.
{{ORDENA:Os Blanc}}
[[Categoria:OssosÓssos]]
| 