El Quixot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He descrit els personatges principals Quixot i Sancho d'acord amb les descripcions literals de la novel·la (capítols I i VII de la Part I). He creat un segon apartat per la resta de secundaris.
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 6:
Comença amb un pròleg en el qual es burla de l'erudició pedantesca amb uns poemes còmics, a manera de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, ja que no va trobar ningú que volgués lloar una obra tan extravagant (com sabem per una carta de [[Lope de Vega]]). Segons Lope es tractaria d'una ''escritura desatada'' lliure de normatives, que mescla el gènere líric, èpic, tràgic i còmic i on es fiquen entremig del desenrotllament històries de diversos gèneres, com ara les de ''Grisóstomo'' i la pastora ''Marcela'', la novel·la ''[[El curioso impertinente]]'', la història del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'[[Edat d'or]] de l'home, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder [[Sancho Panza]]. Aquesta digressió estilística serà corregida en la Segona Part de la novel·la, amb Don Quixot i Sancho com a absoluts protagonistes.
 
Cervantes crea un origen fictici de la història fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cide Hamete Benengeli, historiador morisc inventat amb nom de caràcter humorístic (''Benengeli'' faria referència a una albergínia).<ref>{{Ref-llibre|cognom=De Riquer|nom=Martí|títol=Don Quijote de la Mancha. Edición, introducción y notas a cargo de Martí de Riquer.|url=|edició=Vuitena Edició. Octubre de 2001|llengua=Castellà|data=|editorial=Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=1138|isbn=84-08-01882-5|citació=pàgina 102}}</ref>). El llibre comença amb la frase possiblement més famosa de la literatura castellana:
 
{{Cita|En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.}}
 
El llibre narra les aventures per terres de [[Castella - la Manxa]] i la [[Corona d'Aragó]] del gentilhome Alonso Quijano, que és descrit en el capítol I com un home de la baixa noblesa castellana (''castellano viejo''), esprimatxat i esgrogueït que havia gastat tots els seus recursos i energies en l'adquisició i lectura de [[novel·les de cavalleries|llibres de cavalleries]]. El protagonista embogeix degut a que confon ficció i realitat en les seves lectures i volent-ne emular els protagonistes, es fa nomenar cavaller en el capítol III. Per armar-se cavaller Don Quixot entra en un hostal que confon amb un castell, pren dues prostitutes com a [[donzella|donzelles]], el porquerol pel trompeter que anuncia la seva arribada i l'hostaler sorneguer com el governador del castell. La cerimònia és una autèntica burla perquè no compleix cap requisit d'una ordenació cavalleresca,<ref>{{Ref-llibre|cognom=De Riquer|nom=Martí|títol=Don Quijote de la Mancha. Edición, introducción y notas a cargo de Martí de Riquer.|url=|edició=Vuitena edició: Octubre de 2001|llengua=Castellà|data=|editorial=Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=1138|isbn=84-08-01882-5|citació=Pàgines 48-49}}</ref>, però Don Quixot en marxa satisfet.
 
El Quixot és acompanyat del seu escuder, [[Sancho Panza]], a qui promet l'illa imaginària de ''Baratària''. El Quixot cavalca un cavall [[magre]], al qual dóna el nom de Rocinante. Per casc duu —des de gairebé el principi de la novel·la— un bací de [[llautó]] dels que feien servir els barbers. Un personatge de la novel·la, en veure'l diu que té una trista figura. I el mateix Quixot, sense cap mena de vergonya, es fa anomenar ''el Caballero de la Triste Figura'', perquè diu que ha llegit que tot [[cavaller]] ha de tenir un sobrenom.
Línia 85:
 
=== Barcelona ===
L'única ciutat que Don Quixot visita durant tota la novel·la és Barcelona, passatge que va del capítol LVI fins al LXI. Quan ja en marxa, en parla en els següents termes (en el capítol LXXII ):<ref>{{Ref-web|url = http://cvc.cervantes.es/literatura/clasicos/quijote/edicion/parte2/cap72/cap72_02.htm|títol = El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha|consulta = 10/08/2014|llengua = Castellà|editor = |data = }}</ref>):
{{Cita|Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única.}}
=== Traduccions al català ===