Apol·loni de Tíana: diferència entre les revisions

Durant el viatge de Siracusa a Grècia la nau on viatjava Apol·loni va fer una escala a [[Lèucade]], una illa davant de la costa d'[[Acarnània|Acarnania]]. Apol·loni va dir: "Desembarquem. No es bo seguir la navegació fins a [[Acaia]]". Només els que el coneixien van seguir el seu consell. Uns dies després es va saber que la nau havia naufragat vora el [[Golf de Corint|golf de Corint.]]. Quan va sortir de Grècia i [[Illa de Rodes|Rodes]] i va arribar a la ciutat d'[[Alexandria]], on va ser rebut amb aclamacions, va veure com conduïen dotze homes cap al patíbul, acusats de ser [[Bandolerisme|bandits]]. Es va dirigir als soldats que els portaven i va dir que un dels acusats era innocent. Que anessin al lloc de l'execució ben apoc apoc i que a aquell que assenyalava el matessin en últim lloc. Quan ja havien tallat el cap a vuit dels presos, va arribar un missatger per ordenar que es posés en llibertat a Farió, el que Apol·loni havia indicat, ja que era innocent i s'havia auto-inculpat per por a les tortures. Els egipcis van admirar encara més a Apol·loni. A [[Egipte (província romana)|Egipte]] va tenir lloc la primera trobada entre el profeta i el futur emperador Vespasià. Aquest va preguntar a Apol·loni si els déus recolzarien el seu desig d'arribar al tron de Roma, ja que sempre sabia quina era la intenció dels déus. Apol·loni li va respondre que Zeus Capitolí era l'àrbitre de la situació, i que es conservava per a Vespasià, ja que el seu temple que s'havia cremat ahir seria reconstruït pel les mans d'aquest home just. El [[temple de Júpiter Capitolí]] havia estat incendiat el dia abans en les baralles internes de l'any 69, i la notícia encara no havia arribat a Egipte, per això Vespasià va quedar sorprès. Al cap d'uns anys Vespasià va inaugurar el temple reconstruït. L'any 71 es va trobar amb l'emperador Tit, fill de Vespasià. Aquest es va interessar per saber de qui s'havia de guardar més. Apol·loni li va dir que els déus l'havien advertit que mentre el seu pare visqués, s'havia de guardar dels seus enemics, però a la seva mort, de les persones més properes. Una tradició diu que Tit va morir enverinat pel seu germà [[Domicià]]. Als últims mesos de la seva vida, Apol·loni va tenir una visió sobre la mort de Domicià (setembre de l'any 96). Era a Efes parlant amb els seus deixebles quan va restar mut i com a absent. Llavors va exclamar: "el tirà ha estat assassinat avui". Els deixebles no el van entendre i pensaven que s'havia tornat boig. Però trenta dies després va arribar una carta de l'emperador [[Nerva]] on comunicava al filòsof que ja tenia el poder a Roma i que el conservaria amb més facilitat si anava al seu costat. Apol·loni, que sabia que moriria aviat, va negar-s'hi, i va anunciar la propera mort de Nerva.