Suprematisme (art): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ChandraHelsinky ha mogut Suprematisme a Suprematisme (art) : Nom més adient. |
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:black circle.jpg|thumb|''[[Cercle negre]]'' ([[Kazimir Malèvitx]], [[1915]])]]
El '''suprematisme''' fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic [[Ucraïna|ucraïnès]] de l'avantguarda [[URSS|soviètica]] [[Kazimir Malèvitx]],<ref>Hatje Gerd. (1980). ''Diccionario ilustrado de la arquitectura contemporánea''. Editorial Gustavo Gili. Barcelona. ISBN 84-252-0860-2</ref> i que sorgí uns anys després del [[cubisme]]. En aquesta tendència, els elements formals es reduïxen al [[triangle]], el [[Quadrat (polígon)|quadrat]], la [[creu]] i el [[cercle]]; els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura, expressada per mitjà de les figures geomètriques, prescindint de l'aparença dels objectes. L'obra del mateix Malèvitx "Quadrat negre sobre blanc", de 1918, en la qual s'ha prescindit completament del color, representà una revolució en l'art.
El nom li fou donat per Malèvitx, teoritzat primer en el manifest de [[1915]] escrit pel pintor en col·laboració amb el poeta [[Vladímir Maiakovski]], i més tard en el seu assaig de [[1920]], ''El suprematisme o el món de la no representació''.<ref>(Gooding, 2001)</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.255|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>▼
▲El nom li fou donat per Malèvitx, teoritzat primer en el manifest de [[1915]] escrit pel pintor en col·laboració amb el poeta [[Vladímir Maiakovski]], i més tard en el seu assaig de [[1920]], ''El suprematisme o el món de la no representació''.<ref>(Gooding, 2001)</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.255|llengua= castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
El suprematisme va tenir una gran influència en pintors com [[Vassili Kandinski]] i en la [[Escola de Bauhaus|Bauhaus]] alemanya, i fou seguit per artistes de l'[[avantguarda soviètica]] (sovint dita avantguarda russa) com ara [[El Lissitsky]], [[Olga Rozànova]], [[Oleksandra Ekster]], [[Nina Genke]], [[Liubov Popova]], [[Ksenia Boguslàvskaia]], [[Nadiejda Udaltsova]], [[Ivan Kliun]], [[Ivan Puni]] i Volodýmyr o [[Vladímir Tàtlin]] (Володи́мир Та́тлін), que junt amb el Malèvitx, fou la figura més important de l'avantguarda soviètica dels anys 1920. Tot i així, el suprematisme roman lligat essencialment al seu creador, que li imprimeix el seu caràcter particular. A [[Catalunya]] seguí aquesta tendència el pintor gironí [[Joaquim Llucia i Olivet]] ([[1929]]-[[1973]]).
== Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|commons=Pintura suprematista}}
{{Autoritat}}
| |||