98.952
modificacions
mCap resum de modificació |
m (fusiono tuburs) |
||
{{Grup humà|range_map=Conventus Asturum.jpg}}
Els '''àsturs''' ([[llatí]] ''Astures'') foren un poble de la [[Tarraconense]] de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'[[Astúries]] quasi tota la [[província de Lleó]] i algunes comarques de [[Província de Zamora|Zamora]] i [[Galícia]]. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats Àsturs Transmontans, i els de l'interior, anomenats Àsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).
El [[25 aC]] foren derrotats per [[Octavi August]] durant les [[guerres càntabres]], a la riba del riu Astura i es van retirar a Lància que fou conquerida. Els àsturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos però la resta va seguir de fet independent durant algun temps més.
== Ciutats ==
La capital dels àsturs fou Asturica Augusta (avui [[Astorga]]) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament [[Benavent]]), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (Lugo de Llanera); Noega (Gijón); Flavionavia ([[
== Els Tiburs ==
Un dels grups àsturs fou el dels tiburs (llatí ''Tiburi''). Van viure a la comarca actual de Trives, a l'actual [[província d'Ourense]]; la seva capital, Nemetobriga, fou identificada ja al s. XVIII amb una petita localitat anomenada avui dia Mendoia (nom que és l'evolució de ''Nemetobriga'' al gallec).<ref>Moralejo Abelardo, ''Toponimia gallega y leonesa''</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
{{ORDENA:Asturs}}
|