Berguedà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m afegeixo i canvio períodes històrics. canvio foto repetida per una relacionada amb el clima.
Línia 45:
 
== Clima ==
[[Fitxer:Serra d'Ensija nevada .jpg|miniatura|left|Nevada a la Serra d'Ensija]]
[[Fitxer:Pedraforca2.jpg|thumb|left|Foto del [[Pedraforca]] guanyadora del Concurs WikilovesEarth de Catalunya 2014]]
El clima de l''''Alt Berguedà''' és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1.000 mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de [[pi roig]] i [[rouredes]]. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1.700 metres domina el [[pi negre]] i per damunt dels 2.200 metres els prats alpins.
 
Línia 63:
Sota l'ocupació sarraïna, el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del [[Comtat de Cerdanya]], del qual se separà per esdevenir, breument, [[Comtat de Berga]] a principis del [[segle XI]]. En aquest context cal situar la figura literària més gran d'aquestes terres: el [[trobador]] [[Guillem de Berguedà]].
 
;Edat moderna
Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.
 
Linha 69 ⟶ 70:
Durant la guerra dels set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap <!--sic-->l Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclavament [[carlisme|carlí]] destacat en les carlinades posteriors.
 
;Edat contemporània
;Segle XX
Com a fets destacables del segle XX, cal esmentar la revolta anarquista de Fígols, el [[1932]], que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels [[maquis]]. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.