Corb marí de les Galápagos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
| sinonims = ''Nannopterum harrisi''
}}
El '''corb marí de les Galápagos'''<ref>[http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/ Corb marí de les Galápagos a CERCATERM] Rev. 07/12/2011</ref> ('''''Phalacrocorax harrisi''''') és un [[ocell]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[falacrocoràcids]] (''Phalacrocoracidae'') que s'ha classificat al monotípic [[gènere (biologia)|gènere]] '''''Nannopterum'''''. És únic ja que ha perdut la capacitat de volar i és [[Poliàndria|poliàndric]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kennedy|nom=Martyn|cognom2=Valle|nom2=Carlos A.|cognom3=Spencer|nom3=Hamish G.|article=The phylogenetic position of the Galápagos Cormorant|publicació=Molecular Phylogenetics and Evolution|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1055790309002231|volum=53|exemplar=1|data=2009-10-01|pàgines=94–98|doi=10.1016/j.ympev.2009.06.002}}</ref>. Habita la costa de les illes de [[:es:Isla_Fernandina|Fernandina]] i [[Isabela]], a les [[Galápagos]] ([[Equador]]).
 
== Descripció ==
El corb marí de les Galápagos medeix entre 89 i 100 cm de llargada i pesa entre 2,5 i 5 kg. Les seves ales són una tercera part de la mida requerida perquè un ocell pugui volar. La [[Quilla (ocells)|quilla]], on els ocells tenen insertats els músculs necessaris per volar, també està significativament reduïda.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.eol.org/pages/1049428/details|títol=Galapagos Flightless Cormorant - Phalacrocorax harrisi - Details - Encyclopedia of Life|consulta=2017-11-29|llengua=en}}</ref>
[[Fitxer:Flightless cormorant (Phalacrocorax harrisi) drying wings.jpg|esquerra|miniatura|Corb marí de les Galápagos assecant les ales]]
Les parts superiors són negres i les inferiors són marrons. El seu cos és allargat i el coll també. Té el bec allargat i en forma de punta i els ulls de color turquesa. Com tots els membres de la familia [[Phalacrocorax]], té els quatre dits de les potes units per membrares interdigitals.
Línia 21:
Els moviments del Corb marí de les Galápagos és local i acostuma a ser a prop de la costa. Es consideren ocells sedentaris i els moviments entre les dues illes es produeixen nedant, tot i que són reticents en nedar a aigues obertes<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Wilson|nom=Rory P.|cognom2=Vargas|nom2=F. Hernán|cognom3=Steinfurth|nom3=Antje|cognom4=Riordan|nom4=Philip|cognom5=Ropert-Coudert|nom5=Yan|article=What Grounds Some Birds for Life? Movement and Diving in the Sexually Dimorphic Galápagos Cormorant|publicació=Ecological Monographs|llengua=en|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1890/07-0677.1/abstract|volum=78|exemplar=4|data=2008-11-01|pàgines=633–652|doi=10.1890/07-0677.1|issn=1557-7015}}</ref>.
 
Es creu que la pèrdua de la capacitat de volar és degut a un període de l’evolució on van viure aïllats, en illes sense depredadors terrestres i ja que han d’obtenir el menjar una àrea petita. <ref name=":1" />Un altre factor pel qual han perdut la capacitat de volar és degut a que per ells és millor tenir una densitat òssia més elevada i invertir menys energia a l'hora de submergir-se a l'aigua per capturar les preses que tenir una densitat òssia més baixa i poder volar<ref name=":0" />.
 
Neden picant amb les potes, en lloc de fer-ho amb les ales com fan altres ocells com els pingüins.
 
S’alimenta de pops, anguiles i peixos del fons del mar, per això han de fer grans capbussades. Els mascles són millors a l'hora de fer grans capbussades en aigües profundes que les femelles.<ref name=":1" />
 
== Reproducció ==
Línia 32:
El niu el fan durant els mesos més freds, entre Juliol i Octubre, quan el menjar és més abundant i el risc d’estrés tèrmic per als pollets ha disminuït. Aquesta temporada es suficient per poder tenir una cria, però just per tenir dues cries consecutives, per això la femella deixa al mascle sol a càrrec de l'alimentació i cria del pollet i s'emparella amb un altre mascle per pondre un altre ou.
[[Fitxer:Flightless cormorant (Phalacrocorax harrisi) with chick.jpg|esquerra|miniatura|Corb marí de les Galápagos amb una cria]]
El festeig comença al mar, el mascle i la femella neden envoltant-se entre ells amb els colls inclinats en forma semblant a una serp. Després van al terra i allà fan el niu i el milloren amb “regals” del mascle per a la femella.<ref name=":1" />
 
Ponen entre 2 i 3 ous, i els incuben els dos. Un cop neixen, els pares comparteixen  l’alimentació. Si hi ha suficient menjar, al cap de 70-90 dies la femella abandona el mascle, que es fa càrrec de cuidar els pollets fins que siguin independents, i ella produeix una altra posta d’ous amb un altre mascle. Aquesta estratègia permet repoblar quan el nombre d’individus disminueix.
Línia 45:
 
== Conservació ==
Degut a que la població es troba tota concentrada, aquesta espècie és molt vulnerable a canvis ambientals com [[El Niño]]. Altres factors són [[Erupció volcànica|erupcions volcàniques]], inundació del niu o pesca local il·legal.<ref>{{Ref-publicació|article=Flightless Cormorant - Galapagos Conservation Trust|publicació=Galapagos Conservation Trust|llengua=en-GB|url=http://galapagosconservation.org.uk/wildlife/flightless-cormorant/}}</ref>
 
Aquesta espècie apareix a la llista vermella de la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Natura|IUCN]] i està classificada com a espècie vulnerable<ref>{{Ref-web|url=http://www.iucnredlist.org/details/22696756/0|títol=Phalacrocorax harrisi (Flightless Cormorant, Galapagos Cormorant)|consulta=2017-11-29}}</ref>.