Owenisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m bot: -a Estats Units +als Estats Units |
||
Línia 14:
Entre els seguidors més destacats d'Owen es troben George Mudie, Abram Combe i John Minter Morgan. L'escocès George Mudie va publicar entre 1821 i 1822 el periòdic ''The Economist'' amb la finalitat de propagar les idees d'Owen en els mitjans obrers, aconseguint-ho sobretot entre els artesans i obrers qualificats —i singularment entre els tipògrafs de Londres—. Per iniciativa seva es va engegar en 1821 la primera cooperativa owenista amb el nom de Economic and [[Cooperativa|Co-operative]] Society, amb la finalitat de crear un «Llogaret d'Unitat i Cooperació Mútua» que realitzaria activitats agrícoles, manufactureres i comercials. L'experiència, no obstant això, va durar molt poc temps.
El cas del també escocès Abraham Combre va ser diferent doncs es tractava d'un empresari que posseïa una manufactura de cuirs i que s'havia convertit a l''<nowiki/>'owenisme'' després d'una visita a [[New Lanark]], on Owen havia començat a aplicar la seva nova forma d'organització industrial. Juntament amb un altre escocès, A.J. Hamilton, va fundar a [[Edimburg]] un magatzem cooperatiu, que només va durar un any, però això no li va desenganyar i poc després es va llançar a l'experiència de la colònia d'Orbiston en la qual va aplicar els principis del «socialisme cooperativista» d'Owen, en els mateixos anys en què aquest estava engegant
El [[Socialisme cristià|socialista]] cristià '''John Minter Morgan''' va publicar en 1827 el llibre ''La rebel·lió de les abelles'', una paràbola que li servia per explicar les idees d'Owen: unes abelles es veuen envaïdes per l'egoisme el que els condueix a la divisió i a tot tipus de penalitats; llavors apareix una abella sàvia (trassumpte del propi Owen) que aconsegueix que recuperin la vida comunitària i torni la felicitat. L'obra va ser molt llegida en els mitjans obrers.
| |||