Anacoreta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 12:
L'eremitisme és el moviment de manifestació espiritual on les dones trobaren un primer camí de participació en l'església cristiana. Els seus orígens cal cercar-los en la tradició del desert com lloc i manera de cercar, apropar-se al transcendent a través de la fugida, el rebuig, el silenci, cercant l'aïllament de l'entorn i intentant aconseguir una sublimació espiritual. Aquest moviment de crida al desert, de vida ascètica i de solitud, és conegut com el dels Pares i Mares del desert. El trobem testimoniat al {{segle|III}} tot i que potser abans en terres de l'[[Alt Egipte]], [[Palestina]], [[Síria]] i la [[Capadòcia]]. En tenim detalls directes escrits per [[Egèria (escriptora)|Egèria]] al text on descriu el seu viatge -''Pelegrinatge a Terra Santa''-, datat vers l'any 380.<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Eremistisme |lloc=Barcelona| editorial= [[Institut Català de les Dones]] |any=2013|url= http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=28203041b4f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=28203041b4f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default | consulta=22 d'agost de 2013}}</ref>
{{cita|La tradició reconeix com a primers ermitans Pau de Tebes, Antoni d'Egipte i Maria Egipcíaca. Vers l'any 270, l'abat Antoni en fou orientador i guia. L'historiador C. H. Lauwrence comenta que a l'oest del delta del Nil i al desert, eren espais poblats per colònies d'eremites que vivien en centenars de coves individuals. A cada grup se'l denominava laura, camí, o passatge. Egèria ho descriu amb aquestes paraules: “en un petit altiplà, prop del santuari no hi havia altra cosa que innombrables ermites d'homes i dones. Vaig trobar allà una dona molt amiga meva, de la qual tothom, a Orient donava testimoniatge, una santa diaconessa de nom Martana, que jo havia conegut a Jerusalem, quan ella hi pujà per pregar; ella dirigia monestirs d'apotactites i verges| [[Egèria (escriptora)|Egèria]] |<ref name=dones/>}}
A Europa, el bosc va prendre la mateixa significació que el desert oriental. L'ideal de vida ascètica seguiren inspirant a individus i grups. A Europa s'estengué ben aviat. A França sorgiren grups eremítics en el [[País del Loira]] i d'[[Aquitània]]; al sud-est, a la Provença i a la vall del [[Roine]]. Ben aviat naixeria una comunitat més estable, plenament cenobítica i organitzada, provinent de primitius assentaments d'eremites, com ara el convent femení fundat per Cesari d'Arles, o la fundació de santa Radegunda de Poitiers.<ref name=dones/>
| |||