Lazis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Grup humà}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
El [[1461]] l'otomà [[Mehmet II]] va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb l'islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma del ''madkhab'' [[xafiïta]]. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis que l'islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'[[Akhaltsikhe]], des del {{segle|XIII}}.
El [[1517]] es va crear l'[[eyalat de Trebisonda]] que incloïa [[Batum]]. [[Ewliya Çelebi]] que va passar per la regió el [[1640]], diu que l'eyalat estava dividit en cinc [[sandjak]]s: Djanikha (que podria ser Djanik = Samsun), Trebisonda, Güniye (Gònia), Batum Inferior i Batum Superior. El Lazistan estava governat des de Gònia que estava format pels següents kada: Atina, Sumla, Wiçe o Biçe (Witse) i Arkhavi. Ewliya confon lazes amb lesguis i anomena a Trebisonda com "antic vilayat lesgui". Hadjdji Khalifa enumera els pobles del districte lesgui (de fet laz): megrils (mingrelis), georgians, abkhaz (abazes), circassians i laz o lazes i diu que aquestos darrers són els que viuen més prop de Trebisonda; al sud-est d'aquesta ciutat, a les muntanyes Çepni, esmenta l'existència de turcs que adoren com a deu al xa de Pèrsia (es tracta d'un grup xiïta extremista) que estaven associats (''mushtarik'') als laz. Ewliya Çelebi diu que l'eyalat tenia 41 ''
Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons l'historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador [[Constantí VI]] (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construït per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a [[Tamerlà]], l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'[[Ispir]], i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa.
Amb la instal·lació dels ''wilayats'' vers [[1867]], es va formar el ''sandjak'' de Lazistan que va quedar integrat al ''wilayat'' de Trebisonda; el ''sandjak'' va tenir com capital a [[Batum]] fins al [[1878]], quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion), que fou segregat del ''sandjak'' de Trebisonda (al mateix ''wilayat'' de Trebisonda). El ''sandjak'' de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. El ''sandjak'' estava dividit en els ''
Pel tractat truco-soviètic de [[1921]] la frontera d'Adjària va tenir una petita alteració deixant a la població laz a la part turca que va incorporar el territori fins a Sarp (a 15 km de Batum), al sud de la desembocadura del Çorokh. Només uns centenars de lazes van quedar dins Adjària. Van agafar fama de bandolers i contrabandistes de la frontera però són un poble molt intel·ligent, hàbils cultivadors i apreciats com a jardiners a les poblacions de Turquia oriental. El seu ofici tradicional és forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d'origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a la [[II Guerra Mundial]] i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien a l'islam. Són en general negociants hàbils i emprenedors i controlen el mercat immobiliari a [[Istanbul]]. Han mostrat molt d'interès per l'educació moderna a la que s'han abocat de manera massiva. També són molt bons mariners i formen la majoria de la tripulació de molts vaixells turcs.
| |||