Diògenes Laerci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
La única cosa sobre la que els historiadors i els filòsofs es posen d'acord és en la data de composició de la seva única obra coneguda, que situaríem entre els anys 225 i 250 després de Crist.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrater Mora|nom=Josep|article=|publicació=Diccionario de Filosofía|url=|data=2004|pàgines=Vol. I p. 900}}</ref>
La seva obra, una història de la filosofia, està formada per deu llibres i porta el títol περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (''Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres''), i la va dedicar a una dama d'alt rang,
El llibre comença amb una introducció sobre l'origen i la més antiga història de la filosofia; després divideix la filosofia entre els grecs jonis (d'[[Anaximandre]] fins a [[Clitòmac Asdrubal]], [[Crisip de Soli]], i [[Teofrast]]) i els italians (iniciada amb [[Pitàgores]] i acabada amb [[Epicur]]). Parla de l'escola [[socràtic]]a i de les seves branques considerades dins la filosofia jònica. Els [[eleàtic]]s amb [[Parmènides]] i els [[escèptic]]s són inclosos dins la filosofia dels italians (als quals dedica els llibres 8 i 9). [[Epicur]] es presenta al llibre 10 amb tant de detall que se sospita que Diògenes era epicuri. En total, són biografiats 40 pensadors i són citats 200 autors.
Línia 33:
Laerci va escriure altres llibres als quals ell mateix es refereix amb les paraules ὡς ἐν ἄαλλοις εἰρήκαμεν. Els epigrames de l'obra van ser agrupats en una obra separada titulada ἡ πάμμετρος.
== Referències ==
| |||